LLUERNES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

DARRERA PROJECCIÓ DE LA LLUM SOBRE ELS DARRERS DIES D’HIVERN

(Fotomuntatge fet a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)

L’home reflecteix la seua imatge

sobre la suau pàtina del mar de la incertesa

entre esplendoroses cendres

de temps viscut.

                                Silenci de renúncia.

INSOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

  Hi ha nits que em passege per la cambra

com una cabra en febre

o m'ofegue amb la impotència

dels ocells a la gàbia.

Hi ha nits com aquesta en què voldria ser peix,

enfonsant-me als rius de la memòria,

nedant contra corrents, davallant esperances,

posant-li límits clars a la basarda,

abrandant veus, cremant

llavis, esperant que els ocells

estoven cors, que esclaten els flancs del migjorn

o que a les flors més altes

reste l'alba aturada.

Jaume Pérez Montaner

Adveniment de l'odi

Tres  i Quatre, poesia,  1976 

Més sobre l'autor, ací

HOMENATGE A DARWIN



(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El vuitanta-dos

coma zero sis per cent

del creixement ponderat

d'aquesta economia mundial

ha estat, enguany passat,

de diners purs.

És just i saludable,

és espiritual progrés i pura estètica,

que els acrescuts mengen paper moneda.

S'albira l'home nou,

la nova era.

La resta és

això que tots sabeu:

Davos i Seattle.

La impura carn canalla que protesta.

Antoni Ferrer

Cant Temporal

Tandem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací

RODA DE VEUS ENCALLADES ALS ESCULLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I

Al final,
un silenci de tots
es va endur el nom
i tot allò que obria.

II

Perquè buscava la set
vaig beure'm el desig salobre
que a canvi m'oferies.

III

Mulle el dit
al ventre blavíssim de la mar.
Xop de gana,
l'enlaire ardent, ensangonat...
D'on vindrà l'atzar?

Carles Vicent Siscar i Vicens

Carn Endins

Poesia 3i4

Més sobre l'autor, ací

OBLIDADOR



(Imatge presa d´ací)

només qui deslliga l'amarra
i enrere deixa el cuirassat
del Records de plom i de vesc
perquè l'Oceà l'engolesca,
es lliura a l'obert de la vida
tal com l'ocell es lliura al vol.

Elies Barberà

Zoo

Bromera Poesia, 2006

Més sobre l'autor, ací

JAUME BRU I VIDAL

(Jaume Bru i Vidal l'any 1990)

Quan vaig començar a escriure aquest blog vaig retre homenatge al poeta valencià Jaume Bru i Vidal amb aquestes paraules:

"Ací deixe un poema de Jaume Bru i Vidal. És el meu homenatge al que va ser professor meu allà pels anys 73-74 del segle passat a la Filial de l’institut “Lluís Vives”, a Godella. Ell va despertar en mi l’amor per l’art. Aleshores no el coneixia com a poeta, només era Don Santiago, professor d’Història d’Art (i director de la Filial). De les seues classes recorde les seues petites mans escrivint a la pissarra. Potser jo ja intuïa la poesia entre el seus dits."

Hui fa onze anys que ens va deixar. De nou vull recordar-lo amb un dels seus poemes:

HOME, TU QUEDARÀS

HOME, tu quedaràs com queda aquella

pedra oblidada a vora del camí,

veuràs passar les llunes i les ombres

i els sols i els dies clars i els corbs i els vidres.

I restaràs tot sol, sol entre els hòmens,

entre els altres com tu, que també viuen

ben sols, encar que diuen companyia.

I tu seràs alhora herba o empremta,

o pols d'aquell camí que tots calciguen,

o tija assedegada, o arrel morta.

Es inútil que escapes de la terra.

Escapar? Com i a on? Ets, acàs, aire?

Eternament, clavat, sens tu saber-ho

veuràs que la llum passa.

Jaume Bru i Vidal

Home Endins (Antologia poètica)

Consell Valencià de Cultura, 1999

Més sobre l'autor, ací

ALBA D’AMOR

(Descans en la collita, Adolphe Bouguereau)

La sal de l’amor ocult

viscuda amb l’enyor

de la ingenuïtat d’una mirada tendra.

L'ACOLLIDOR SO DEL SAXO

( El saxofón antiguo, plateado de José Antonio del Castillo Martín)

Sota la pluja d'espurnes i el rètol onejant de licors que ja no existeixen la tarda sempre arriba per sorpresa. Des de la finestra podeu veure la ciutat imprecisa. A la ciutat cau la pluja. El món comença a enfosquir-se. Què fer?

Unes mans càlides llisquen per la porta oberta, per damunt de les espatles. Uns llavis sobre altres llavis. Amb fúria, patèticament assaboriu la lluminosa tendresa, la sang de les besades. L'acollidor so del saxo podria acaronar la seua pell i perdurar en el futur d'una mirada.

Et perds amb ella, amb la música i amb la pluja, amb tu.

Francesc Rodrigo

Tigre d'esguard tèrbol

Amós Belinchón, editor

Més sobre l'autor,  ací

BOUQUINISTES



(Les bouquinistes, quadre original d'Edouard Cortes)