(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SIMFONIA DE COLORS
Algú en mou la maneta. I aleshores,
a la pantalla de la ment, el tot d’imatges
calidoscopiconarcòtiques
des del fons ocular de la caverna.
I els cants del cor pels herois de la Mare Pàtria.
I l'himne. I la bandera. I des del cel,
l'àguila imperial. El gran segell.
La vigilància. El Capità Amèrica.
I el Castell de Walt Disney. La maneta del cinematògraf.
Tres tristos mites. I les anacondes dels pantans més
fondos.
Tot l’odi. I vint-i-vuit infernats més.
«Massa tragèdies, dius, Johnny?››
L’orquestra, i una vegada i una altra, l'himne.
I Silver Surfer ple de ràbia
trucant a les comportes de l'Infern.
Elies Barberà
Orestes a Newtown
Edicions 96, 2019
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
És com un himne però més aviat tràgic...
Bon vespre, Jesús.
Així és, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada