EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 7 de desembre del 2021

SIMFONIA DE COLORS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SIMFONIA DE COLORS

 

Algú en mou la maneta. I aleshores,

a la pantalla de la ment, el tot d’imatges

calidoscopiconarcòtiques

des del fons ocular de la caverna.

I els cants del cor pels herois de la Mare Pàtria.

I l'himne. I la bandera. I des del cel,

l'àguila imperial. El gran segell.

La vigilància. El Capità Amèrica.

I el Castell de Walt Disney. La maneta del cinematògraf.

Tres tristos mites. I les anacondes dels pantans més

fondos.

Tot l’odi. I vint-i-vuit infernats més.

«Massa tragèdies, dius, Johnny?››

L’orquestra, i una vegada i una altra, l'himne.

I Silver Surfer ple de ràbia

trucant a les comportes de l'Infern. 


Elies Barberà

Orestes a Newtown

Edicions 96, 2019

Més sobre l'autor, ací


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És com un himne però més aviat tràgic...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així és, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada