(Imatge pròpia)
19-11-1991
Si la mar
deixa córrer l'onada
no mes enllà dels límits del retorn,
talment el pèndol
que va i ve dins la caixa sonora de les hores,
ara que sóc fill d'un silenci,
per què no
retenir el plor
i engrunsar
el record de cada llàgrima?
I amb el plor habitaré
la meua solitud!
Vicent Alonso
Poemes
Reduccions; revista de poesia núm. 52, 1991
Més sobre l'aut0r, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada