EMPREMTES

La poesia és una disciplina tirànica; vas tan lluny, tan ràpid, que en un espai reduït t'has de desviar a tota la perifèria. SYLVIA PLATH

dijous, 25 de novembre de 2021

NO ESCRIURÉ CAP CARTA

(Imatge  no identificada presa de la xarxa)

no escriuré cap carta

 

jo, com a suïcida,     no escriuria cap carta

sempre sota el turment     he estat cell qui pregava

com una forma sàvia     d'esclafar tots els pètals

i la dolça vellesa,     mai a prop, la professo,

que de mi són pretèrites     tanta sang com anhels.

He trucat als convents     de les urbs portuàries

dels mars d'aquí i de l'Est,     un a un, hi he entrat

ajuda’m Déu: són pocs     tants com segons de vida

puc contar dins en mi;     la fe és sols un record

extingit i m'obliga     a tenir un sagrari

com un mirall de pols,     feix de glòria insigne

on mano reposar     el que he amat i cantat

en silenci vestal     a les flors de l’absència;

dones així ja perdura     un dens i humit jardí

que de mi us fa perfum     el vell desig de viure

que traspassa la mort     i els anys i la pedra

 

al món només s’hi pot    ésser pur resistint:

sense la cuirassa     l'humà esdevé humà


Juma B. Barratxina

Un estany que vessa

Tres i Quatre S.L. , 2021

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La cuirassa ens fa humans? jo diria que és a l'inrevés...Penso que ens amaga!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

N'hi ha qui la necessita...
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada