EMPREMTES

La poesia és una disciplina tirànica; vas tan lluny, tan ràpid, que en un espai reduït t'has de desviar a tota la perifèria. SYLVIA PLATH

diumenge, 28 de novembre de 2021

DIJOUS, AVUI

(Imatge pròpia)

Dijous, avui

 

Un llum verd

d’un carrer solitari,

on la mirada perpetua

l’instant

i hom comença a fugir

arran les veles.

 

S’acaba el món petit

d’uns pocs calaixos,

més que buits

indefensos.

 

Però el temps es retracta

la pell i estira,

des de pantalles de fons

d’òxid, el seu particular buit.

 

El buit s’expressa amb

un sol diamant,

i en un dolor de plàstic

és que hom edifica

la laxa utopia

d’uns corredors de fum.

I en el paper, una angoixa

que creix el seu absurd diccionari.


Alfons Navarret

El poema no és una casa

Editorial Meteora, 2020

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una foto preciosa, m'agraden els carrers il·luminats ala nit, semblen màgics!!!, És el teu)?
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Són màgics, sí. No és el meu carrer, Roser, és un carrer del centre de València.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada