("La columna rota" Frida Kahlo)
Frida Kahlo
Si en els teus ulls el món ofega un crit
no esperis que ell t’absolgui a cau d’orella.
Ets filla d’un silenci que s’estella
i els esquelets t’aguaiten sota el llit.
En somnis es dessagna el teu vestit,
pell de dolor, flor de la vida vella.
T’has tallat els cabells llargs de donzella,
voldries amputar-te l’esperit.
Ta vida és una crossa que es fractura,
un úter repuntat per ganivets,
el melic d’un embut penjat d’un fil.
El rostre de la mort no té perfil,
però és dolç com un cor de confitura.
Ni el teu autoretrat sabrà qui ets.
Josep Conill Ripollés
Despossessió
Pagès Editors, 2002
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada