EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 28 de desembre del 2021

FERNÁN-CORONAS

(Fernán-Coronas)


Fernán-Coronas

 

Porque sabes lo poco que me presta

celebrar los años que pasaron

nun m’importa, nes tos mesmes palabres,

dicir qu’hai, nesti día de xinero,

cincuenta años qu’en ti voló la muerte.

Imaxino que’l tiempu arde nel llar.

Dacuando vuelve y trainos, como agora,

unos versos: pasín a pasu crucies

pela nuesa historia, pa contra casa,

pa ver cómo’l borrayu de la fala

entá arde en llapa dica los lluceros.

 

29 de xinero de 1989

 ...

 

Fernán-Coronas

 

Perquè ja saps que a mi no m’escau gens

celebrar els anys que ja han passat

no em costa dir, amb els teus mots,

que avui, en aquest dia de gener,

fa cinquanta anys que et va trobar la mort.

Imagino que el temps crema a la llar.

Però, a voltes, torna i ens porta, com ara,

alguns versos: pas a pas, camí de casa

travesses per la nostra història,

per veure com la brasa de la parla

encara és flama ardent vers els estels.

 

29 de gener de 1989


Antón García Fernández

Terra endins

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací


[Traducció de Xavier Macià Costa i Àngels Marzo Torres]



3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El temps sovint ens porta recorts, potser en forma de vers...
Cinquanta anys, molt jove , però segur que se'n pot fer un llarg poema!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Molt jove, sí., Però la vida és així.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Antón García ha dit...

Moltes gràcies per compartir en el teu blog aquest poema meu dedicat a un poeta mort en 1939

Publica un comentari a l'entrada