EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 26 de novembre del 2022

CAMINOIS

 
 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 CAMINOIS


Camps i terres obertes.
Quarteres de secà
entre rocs i pinassa.
Sempre invitant al pas.


Senders perduts. Bosquina.
Xalets, carrers, asfalt...
Nous croquis, murs que priven
l’infinit dels teulats.


Ahir, i avui. Recorda’t
quan tornes a encetar
el mateix camí atàvic
que és físic i és mental.

 


Jordi Julià

Elegia d'agost

Edicions Saldonar, 2022 

Més sobre l'utor, ací 

 

1 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La primera estrofa ens diu la realitat d'aquest moment moment de sequera, i la foto ne's una bona representació...
Bon vespre, Jesús.

Publica un comentari a l'entrada