SATURN

 

(Saturn devorant els seus fills. F. de Goya. Museu del Prado)

Saturn

 

Venies amb les hores emboscades en l’ànsia

dels opiacis lents. Més alta esdevingueres

en cada esclat roent: si era oblit, el desig

es convertia en arma; si neguit, el cor brut

 

esmicolava el temps. Vestit de dol i infern,

el paradís burlava el teu dolor narcòtic.

I volà lliure l’àliga, guaitant la fe i l’ovella.

Però ara et cal triar entre el fang i el perill.

 

Obre’t el cos, amb ràbia, i admira’n la clivella

En algun lloc, dins teu, t’he devorat el fill.

 

Lluís Calvo 

Al ras 

Perifèric Edicions, 2007 

Més sobre l'autor, ací