Narcís
què
hi veus, Narcís, dins del llac?
no et tempta cap altre tu
enllà de tu i l’onanisme?
què és estimar un reflex?
consol? mentida? desídia?
quan s’acaba l’autoamor?
quan n’hi ha prou d’autoconsum?
quan es cremen els miralls?
què en vols, del teu cos, Narcís?
potser l’ombra? l’eco? l’ego?
què t’embafa el cor miop?
penses mai que pots fer tard?
quan ja siguis aigua avall
—tros de jo, tros d’eco i ego—,
revindran tots els plurals,
prò tu ja t’hauràs negat.
i seràs mort, ben mort, ben mort!
faràs cucs sol, ben sol, ben sol!
què seràs després, Narcís?
l’orgasme? el crit? l’afonia?
o bé un silenci tot xop
sense nimfa ni vitrina?
Laura G. Ortensi
Matar la mare
Editorial Fonoll, 2021
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
El Narcís es devia trobar molt eixerit, quan es mirava al mirall d'aigües transparents...No m'agrada gens el títol del poema!!!
Bon vespre, Jesús.
Per a ell, segurament era preciós.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada