|  | 
| (Oliveres amb cel groc i sol, 1889, Van Gogh) | 
dale duelo a la la campana,
compañero.
Está herida la mañana,
se desangra en el ribazo
junto a chaparro y a olivo.
¡Nos la mató de un balazo
algún cazador furtivo!
Eduardo Ruíz
Agost, 1969 
(Poema penjat al Café Gijón de Madrid) 
 
 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Entrades
Entrades
 
 
 
2 han deixat la seua empremta:
Han herido a la mañana y las campanas lloran por ella...¡Compañero!
M'ha recordat molt a Miguel Hernàndez...
M. Roser, també a mi em va recordar Miguel Hernández, potser per açò l'he publicat.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada