PREC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fràgil.
Arravatadament imperfecte.

Vesso aquest cos menut
en el càntir de la vida.

Que l'aigua de la nit
li atorgui saviesa.

Gemma Gorga
Ocellania

Parsifal Ediciones, 1997

Mes sobre l'autora, ací.

LA NIT

   

(Imatge presa d'ací)

      Acaricia l'horitzó de la nit, cerca el cor d'atzabeja que l'alba recobreix de carn. Ficaria als teus ulls pensaments innocents, flames, ales i verdures que el sol no va inventar.

       No és la nit el que manca, sinó el seu poder. 

Paul Éluard

Capital del dolor

Edicions Alfons el Magnànim, 1991

(Traducció d'Eduard J. Verger)

(LA NUIT / Caresse l'horitzon de la nuit, cherche le coeur de jais que l'aube recouvre de chair. Il mettrait dans tes yeux des pensées innocentes, des flammes, des ailes et des verdures que le soleil n'inventa pas. / Ce n'est pas la nuit qui te manque, mais sa puissance.)

HUCKLEBERRY FINN

(Imatge de Xavier Puig Alacuart presa d'ací.)

Un dia em vaig escapar del nostre pis,
m'estigueren buscant mil finestres.
Sé que ha passat el temps:
arribaran a dir-me que algú inventà el mar.
I què importa, si tens
un instant després de cada instant
i n'hi ha mil finestres trencades,
un univers desproporcionat,
un mar sense inventar.

(Traducció del castellà feta per mi)

Lorenzo Plana

Ancla

Ed. Pre-textos, 1995

Més sobre l'autor, ací.

POEMA #57

(Encara que aquest poema té una forma quadrada és sens dubte la cara d'un home.)

Jaime Salazar Sampaio

Més sobre l'autor, ací.

PENSAMENTS PINTATS (XXX)

(La mort de Sèneca, Rubens. Museu de El Prado)

Mai no he pogut entendre l'estoïcisme de Sèneca. Predicava sobre el poc valor de les coses mundanes però vivia tan còmodament com un emir d’Aràbia. Talment com la condició humana: estem convençuts del valor de certes accions però fem tot el contrari del que pensem.

UNA CARA, PER A QUÈ?

(Màscara pròpia)

Una cara, per a què?
Prefereixo les màscares. 
En tinc diverses dotzenes:
un llop com als vells temps,
unes mitges de seda que aplaten el nas,
un estel de cartró.
La més penosa és la del mirall;
la més joiosa, la del meu poema,
consonants damunt la pell,
vocals damunt la boca.
Posseir una cara:
la teva!

(Traducció del francés d'Imma Sarduc)

Alain Bosquet

El turment de Déu

Edicions Alfons el Magnànim, 1992

Més sobre l'autor, ací.

Un visage, à quoi bon? / Je préfère les masques. / j'en ai plusieurs douzaines: / un loup comme au vieux temps, / un bas de soie qui aplatit le nez, / une étoile en carton. / Le plus pénible est celui du miroir; / Le plus joyeux, calui de mon poème, / consonnes sur la peau, / voyelles sur la bouche. / Posséder un visage: / le tien!

EPÍLEG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

D'aquesta erma hisenda
només conec
el sauló i la gleva,
homes penedits que refusen
llurs llinatges, i cans
puçosos de vila menuda.

Pere Bessó

Prims  homenatges

Poesia 3i4, 1984

Més sobre l'autor, ací.

REINER, REINER...

(Arrels. Imatge pròpia)

I la vida és bella, sí; i els cucs llauren la pols marina de la terra quan la llum s'ofega a la pàtria de l'arrel. No he comés un crim contra l'Estat, tan sols llegeixo els signes del malefici. Hem esdevingut bèsties tot creant la paraula, hem esdevingut objectes d'un desert de llunes, tatuatges sense pell.

Reiner, Reiner, ¿Per on vagareja el teu cos?

Ens han mort en  vida i ens han donat el significat de les cendres, el fil del laberint de les entranyes. Millor hauria estat de tenir el cervell ple de gel, i no saber què som.¿Quin déu ens ha permès de mirar els ulls de la llum, la saba dels ocells?

Joan Navarro

Fragment de ¡Salvatge! (dins de Tria personal, 1973-1987)

Edicions de la Guerra, 1992

Més sobre l'autor, ací.