(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Sojorn del cec,
la meua lluna
és el teu ventre.
---
Cérvola meua
ja vinc cap a l’afrau!
tu vens pel rastre?
---
Pas sense pes
la petja del teu cos
o pes que eleva.
Tabernacle.
Tríptic eròtico-amorós
Lletra Impresa, 2025
Cada empremta al silenci del mur
és un signe infidel un projecte
de mapes llunyans. Solament
a la cambra on habito tothora
i aquest rastre de llum m’enquimera.
Callo
un bell temps
per
no dir
sentiments.
L’agenda em codifica
cada
dia.
Poesia
completa II
9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024
Més obre l’autor, ací
TRES
On el dit ha perdut l’empremta,
el cor el seu reflux, el llavi el foc,
la teia d’altres focs que a la fusta nova
s’enganxaven. On la carn ha perdut
els extrems i els tactes, els meandres,
els rius empallegosos,
les penínsules la ira de la roca viva que,
cretàcica, s’endinsava a l’oceà.
On la neu ha deixat el seu blanc
en l’espai infinit i és un plec brut
de desordre i controvèrsia.
On la poma s’ha podrit des dels angles
cap endins, on s’ha fet aquell centre tou,
sucós, aquella crema infecta
per als insectes voraços.
On les pedres arrosseguen infèrtils
aquella inarrel de l’arbre que es dóna
al límit extrem del paisatge. Allà el rastre.
Com l’ofidi que oblida la cua entre les arenes.
Com el rèptil que abandona la pell.
Per si ens animem
a buscar-nos l’un a l’altre.
Rastres
de l’escapista
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
