 |
| (Montitxelvo) |
Jo dic que la plaça és el centre del món.
Núria, que viu a la plaça, m'escolta mentre
es
mira el pensament.
Aquesta matinada passava un camperol amb dos
llebrers i la gossa parida.
Ara passen les dotze del matí, l’una darrere
l’altra
pel congost lateral de l'església.
Anunciació s'agita en la màrfega amb el veí
Francesc dalt més amunt, sota el sostre.
L'avi trau la cadira a l’ombra esperant veure
passar avantpassats quan és el dia dòcil
qui
s'asseu a l’ampit de les finestres.
Núria m'escolta mentre es mira els pensaments.
Diu l’avi que fa quatre segles, en la pedra
del cantó, s'asseia a meditar l’àrab
de
barba negra i memòria de sàndal.
Mentre passa, el cabell de la mare de Núria,
cargolat, negre com l’atzabeja,
fa
olor d'ultramarins.
Demà et cantaré, Núria, la cançó romàntica
que
ahir cantava un cec.
Quan no hi ha ja ningú.
Quan la lluna torne.
Quan l’avi se'n vaja després de pondre's el sol.
Quan l’Anunciació baixe i també el Francesc.
Núria escolta mentre es mira el pensament.
Núria s'alça.
Núria s'arromanga la falda i el brial
per a
passar el toll de la plaça.
Hui quinze de setembre de mil nou-cents
trenta-cinc.
Joan Climent
Notícia de murmuris
Poesia 3i4, 1989
Juan Peña
Entrades
