 |
| (Quadre 11. Mondrian) |
m'adone que el nostre amor
és una composició geomètrica exacta
despullada de qualsevol iconografia.
Tu i jo
vam ser creats a partir del color i la línia
—matemàtica plàstica perfecta.
Colors que es busquen entre ells,
talment la foscor, al negre de la nit,
el blau pàl·lid, a l'alba
i el roig ardent, al capvespre.
Línies que es creuen
i esclaten en un cel de mans.
L'espai gran del llenç,
enorme ull sense tendresa,
l'omplim de llavis i tacte sinuós.
Ara que observe aquest quadre de Mondrian
sé per què anomenen neoplasticisme
el nostre amor:
transcendeix la realitat.
Jesús Giron Araque
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Un amor tan geomètric no és gaire romàntic, millor que sorgeixi d'una manera espontània i sobretot amb molta tendresa...
Bon vespre, Jesús.
Sí, la tendresa és important també.
L'amor perfecte, com la geometria.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada