EN VEURE...

(Roman Loranc - Imagen)

En veure com marxava el tren amb ell dins sentí una agulla de cosir fiblant el sí que ella no va dir.

Afers,

 Isabel Bes.

Poesia 3 i 4

SECRET MINERAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quin secret amaga la pedra esmolada pel temps, la perdurabilitat de la qual no l'empeny el viure ni cap afany?

Antoni Albalat Salanova, La ploma de vidre.

7 i mig poesía, 1998.

Més sobre l'autor, ací.

SERP

(Serp de mar, Klimt)

Si no fóra per la irritant
i vertical obstinació
de la meva columna vertebral
aniria reptant per terra
escorcollant cada centímetre quadrat
de ciment,
llegint les esqueles caigudes
dels arbres,
tot lent i tumefacte,
tot oblidat i polsegós
com un coàgul d'ocells secs,
tot formós de sobte,
tot liti embalsamat,
tot a l'alçada
de mi mateix.

Vicent Martinelles, Legió

1r premi de poesia Cristòfor Aguado i Medina  de Picassent (any 2010)

BUIT



(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El buit no té color,
el buit té un gust amarg.
Com el somni en què caus
i caus sense parar.
El buit és un ponent
que et seca i t'asfixia.

Teresa Pascual.

Flexo. Gregal llibres, 1988

Més sobre l'autora, ací

PORTA

(Fotomuntatge propi)

OLGA XIRINACS

(Imatge presa d'ací)

Un poema d'Olga Xirinacs perquè hui és un dia important per a ella. 

POEMA

(La mecedora. María Gómez-Pintado. Imatge presa d'ací)

El poema és la nit
i un balancí al terrat
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa. 

Si ara apaguessin els llums dels carrers
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.

El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,

i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.

             Miquel Martí i Pol
             Sol de palla trenada (1951-2003) Edicions 62

ARA

(Imatge presa d'ací)

Ara que ja no ets, amor, ets més que mai.
Ara que ja no et tinc, amor, et vull de veres.
Ara que ja no ets, amor, ets esperança.
Ara que t'he perdut, amor, ets meu per sempre.

L'amor, amor, és així: és, si no és.

                                                    JOSEP PIERA