(Imatge no identificada presa de la xarxca)
Pous d’aigua custodiats per cossos sense ànima,
l’arma despietada —sense risc ni despesa de bales—
que impossibilita el retorn a la llar, als jocs de la vida.
Qui no hi beuria, si la set ferotge tenalla
una gorja esdevinguda manoll d’espant?
Com no cercar la lluna en un cove?
Xarruparies a glops la mar salada,
pel miratge àvid d’aigua llaminera
que mitigui una llengua condolida i aspra.
Milaigües
Parnass edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
Entrades
