EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 29 de setembre del 2013

POEMA AMB DATA (LIX): COMPLIMENT A ANTONIO MACHADO

(Tomba d'Antonio Machado. Imatge presa d'ací.)
COMPLIMENT A ANTONIO MACHADO

Cotlliure, 29.9.96

No t'he dut flors, Antonio, t'he portat
un silenci amorós, per no interrompre
el teu íntim diàleg amb la mort
que fa tants anys que dura. Compartir-te
ha estat deturar el temps per retrobar-me
més ingenu que mai i amb un sanglot
i flor de pell, com una criatura.
No t'he dut res, Antonio, però estimo
més que abans aquest mar que m'ha vist créixer
i prop del qual confio de morir
d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyes.

 
Miquel Martí i Pol
Llibre de les solituds (dins de Poesia Completa)

Edicions 62, 2010

dijous, 26 de setembre del 2013

VÍDEO FESTA ESTELLÉS


Aquest és un vídeo que he preparat per a I Festa Estellés que ha organitzat el grup LletrAEdeta i l'Ajuntament de Nàquera. Conté versos d'Estellés.



dilluns, 23 de setembre del 2013

SORPRESA

Passege per València. Entre a una llibreria de vell. Tafanege la secció de llibres de poesia. No trobe allò que busque però veig al prestatge del costat el Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: és la primera edició publicada per l'editorial A.C. de Barcelona  el 1964 i que va ser impresa a Andorra. 
Aquest llibre és un d'eixos que has prestat a algú i no te l'ha tornat però tampoc pots reclamar perquè no recordes a qui l'has deixat. Considere que cal reposar-lo en la meua biblioteca. Quinze euros és un bon preu per a un llibre d'aquestes característiques. El fullege  i, sorpresa!, veig al seu interior un sobre que conté una carta breu (millor, una nota) escrita pel mateix JOAN FUSTER dirigida a un amic en la que l'agraïa alguna cosa i quedaven per a fer un soparot. Està datada el 19 de maig de 1975 i enviada des de Sueca a Cullera amb un segell de 3 pessetes de color blau fosc, de Franco, evidentment.
Si ja el llibre tenia molt valor, per a mi es va centuplicar amb la troballa de la carta amagada al seu interior. Posseir unes paraules manuscrites de Joan Fuster va ser com connectar amb ell. La seua obra es va fer més propera encara. La distància entre autor i lector es va reduir a zero.
(Reconec que em sent un poc lladre de la intimitat de Joan Fuster però no pense renunciar a aquesta carta, sempre estarà amb mi, al llibre on la vaig trobar.)


diumenge, 22 de setembre del 2013

PUNT DE LLIBRE (XIV)

Regal per a la meua més fervent lectora: M. Roser Algué Vendrells.



dijous, 19 de setembre del 2013

PER QUÈ NO SUCUMBIR...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Per què no sucumbir
quan un ventre d'agulles
ja no vol que camine, 
per què no abandonar-me
a covardies dolces,
ablanir els meus músculs
i detindre el meu pas,
si no recorde els grisos
d'un passeig per la platja,
si canviar la música
el el ritme d'un poema
ja no em resulta fàcil.
Teresa Pascual
Arena
Edicions Alfons el Magnànim, 1992
Més sobre l'autora, ací.

dimarts, 17 de setembre del 2013

POEMA AMB DATA (LVIII): FINAL

(Devesa del Saler. Imatge pròpia)
FINAL

Retorne al capaltard, com qui retorna
de l’horta a casa, amb el saquet de brossa
de la vedella o els conills, i entén
aquella nit fastuosa de grills,
de grills al sac, a les butxaques, com
ho va cantar Francesc Brines d'Oliva,
el meu dilecte, fraternal amic,
i sent l'enyor i el cansament del solc,
i em crida una aigua principal únicament
en el principi dels canyars indòmits.
Molt m'estime el país on he nascut.
Acabe, amb gran treball, el primer llibre
del mural del País Valencià,
avui, 17 de setembre de 1975,
que fa la meua filla disset anys.

Vicent Andrés Estellés
Mural del País Valencià, Volum I
Edicions 3 i 4, 2002


diumenge, 15 de setembre del 2013

I FESTA ESTELLÉS A NÀQUERA

Esteu tots i totes convidats a la I Festa Estellés de Nàquera. Porta't l'entrepà per a sopar i participa en la lectura de poemes per a commemorar el naixement del poeta. Reserveu el vostre lloc fins el 25 de setembre a lletraedeta@gmail.com. Animeu-vos!
Organitza LletrAEdeta, el col·lectiu d'escriptors de Camp de Túria del que forme part.

divendres, 13 de setembre del 2013

POEMA AMB DATA (LVII): BAIXES PRESSIONS

(Esplendor. Foto d'Olga Xirinacs)




Més sobre l'autora, ací i ací.

dimecres, 11 de setembre del 2013

POR

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El vent l’arbre el cel i la terra.
Eixe silenci tancat com la nit
que no sé per què em ve a ferir.
Les paraules buides d’eixe home
que és al meu costat dient no sé què.
El soroll d’un o de mil cotxes
que passen, com llamps, pels carrers.
El prendre un café o mil cafés
a les tardes - tan llargues!- dels diumenges.
Eixe dir de la gent : ...anem fent...
Aquesta és la vida. Això i poc més:
mirar com cau la neu a l’hivern
i com floreixen les roses en abril.
El fumar un cigarro, dos o un cabaç.
El sentir-se feliç o desgraciat.
El donar tot  l’amor que no has sentit
o el tenir molta por. Tantíssima por
que t’obligue a fer versos
per tindre on amagar-lo. Per enganyar la gent
Perquè la gent no sàpia que tens por.

(Traducció del gallec feta per Armand Pau)

Manuel María
Ocho siglos de poesía gallega. Antología bilíngüe
Alianza Editorial, 1972
Més sobre l'autor, ací.

O vento, a albre, o ceio e máis a terra. / Ise silencio pecho como a noite / que non sei por qué razón me ven ferir. / As verbas valeiras dise home / que está a miña veira decindo non sei qué.  / O ruxido dun e moitos carruaxes / que pasan, como raios, polas rúas. / O tomar un café i outro café  / nas tardes —¡tan longas!— dos domingos. / Ise decir da xente: ...imos vivindo... / Ista é a vida. Isto e pouco mais: / ollar como cai a neve no Inverno / e ver frolecer as rosas por Abril. / O fumar un cigarro ou mil cigarros. / O sentirse feliz ou desgraciado. / O dar todo o amor que ún non sentíu / ou o ter moito medo. Tantísimo medo / que lle obrigue a ún a facer versos / pra ter onde agachalo. Pra engañar á xente. / Pra que a xente non sepa que ún ten medo.

dilluns, 9 de setembre del 2013

NOVA PÀGINA DE POESIA


Aquesta és la meua nova pàgina web sobre poesia. Acull poemes, fotopoemes, videopoemes, haikus, punts de llibre... alguns publicats en aquest blog i altres en són nous. Feu una ullada si us ve de gust. 


diumenge, 8 de setembre del 2013

POEMA AMB DATA (LVI): 8 DE SEPTIEMBRE

(Detall d'una obra de Servando Cabrera presa d'ací.)
8 de septiembre.

Hoy, este día fue una copa plena,
hoy, este día fue la inmensa ola,
hoy, fue toda la tierra.
 
Hoy el mar tempestuoso
nos levantó en un beso tan alto que temblamos
a la luz de un relámpago
y, atados, descendimos
a sumergirnos sin desenlazarnos.
 
Hoy nuestros cuerpos se hicieron extensos,
crecieron hasta el límite del mundo
y rodaron fundiéndose
en una sola gota
de cera o meteoro.
 
Entre tú y yo se abrió una nueva puerta
y alguien, sin rostro aún,
allí nos esperaba.
Los versos del capitán
Editorial Sudamericana, 2003

dijous, 5 de setembre del 2013

POEMA AMB DATA (LV): Cinc de setembre

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Cinc de setembre,
en les passes cap pressa.
Poques persones
de mirada cansada.
Olor de bar de poble.

Iban L. Llop

(del seu Facebook, publicat el 5 de setembre de 2013)


Més sobre l'autor, ací.

dimecres, 4 de setembre del 2013

POEMA AMB DATA (LIV): CANT DE VICENT






De pares pobres
i amb mitges soles,
a molta honor,
vindria al món,
un món humil,
mes no mesquí.
Recorde, encara,
la casa, clara,
on jo nasquí:
precari, el pis
tenia cuina,
amb una pica
de pedra vella
i una finestra;
després hi havia
la galeria
aquella parra
que tant m’agrada,
sempre evocar;
l’embarronat,
corcat, dolent,
i un colomer
buit, en desús,
dalt el comú.
Plàcides prades
de les teulades,
d’això em vindria
la melangia,
anys endavant,
i més d’un cant.
El paisatge
l’honren estables,
comuns, corrals
i fumerals.
Per fer més fi,
també algun pi,
i cossiols
d’alegres flors:
hi ha, de precari,
clavells, geranis,
roses intactes
i fulles magnes.
Al menjador,
molta claror
i ben poc més.
Per les parets
unes pintures
de criatures
inesperades:
donzelles llargues,
de llargs cabells,
i mariners,
reblertes sines,
remotes illes,
ocells i barques
estranyes canyes.
M’excitaria
la fantasia
aquell mural
càndid i estrany?
Després, l’amplària
greu de la sala
un ambient
de cos present.
I l’adjutori
del dormitori
on em van fer,
fill de forner,
i em varen traure,
el dia 4
de cert setembre,*
del càlid ventre.
Molt festejat
pel veïnat,
a poc a poc,
amb llet de pot
i sopes d’all,
em vaig criar.
Tinc la nostàlgia
d’aquella casa,
del món aquell,
què li hem de fer.
No em preocupe:
és l’únic luxe
que em puc permetre,
i a fer punyetes.
-----
*Fou l’any del batre:
l’any 24.
Vicent Andrés Estellés
Antologia Poètica
Consell Valencià de cultura, 1993

dimarts, 3 de setembre del 2013

POEMA AMB DATA (LIII): 3 DE SETEMBRE

3 de setembre,
Kavafis, cafè, sucre,
la cigarreta.
Sent en la pell encara
el sol dels esclaus negres.




Iban L. Llop

Projecte Poemes en mi menor, 2012

Més sobre l'autor, ací.

diumenge, 1 de setembre del 2013

PENSAMENTS PINTATS (XXV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Després de molts anys he descobert que el temps no passa: passem nosaltres.