TALLS DE GANIVET

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Des d'on escric, el mar vigila, 
hi ha talls de ganivet que porten les onades. 
Quan hi descanso els ulls no sóc enlloc, 
ni dins del mar ni fora, ni les mans no em sento; 
ni desig ni evasió, només un son lleuger 
pautat de tecles sincopades. 
Marxo de mi però no veig on sóc.

Olga Xirinacs
La taronja a terra

Ed. Òmicrom, 2011

Més sobre l'autora, ací i ací.

POEMA AMB DATA (LXII): 24 DE MAIG DE 1941

Joan B. Peset Aleixandre (Fotografia: Morella)

un dia jo no sé quin                       

arribaràs oh Mort per mi                      

i no serà necessari que                      

llegesques el meu nom

                      

sabràs qui sóc i on sóc                      

i em llevaré prestament                       

i sortiré amb tu al passadís                      

el gran fred de la matinada 

                    

darrerament m'acomiadaré                      

dels meus companys amb la mirada                    

i et seguiré i passaré els tràmits                       

sense dir res                     

pujaré                      

al camió                     

i em duràs al lloc

                     

no m'hauran d'embenar els ulls

                   

hauré d'escoltar els ferros                     

dels fusells les descàrregues

Mort                    

oh Mort       

             

jo no vull la mort vull la vida                     

que podrà ser útil encara

muller fills germans

adéu

i tu

ciutat 

ciutat que oblides massa fàcilment 

i hauràs de porgar les teues culpes 

adéu 

godella 

ermita de sant salvador 

cames lleugeres de la tarara 

pins  

carrers  

fills

Vicent Andrés Estellés

Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941 (part VI) dins Mural del País Valencià (vol. II)

Edicions 3 i 4 , 2002 

CONTEMPLAR EL CAMÍ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Francament, els trens de totes les estacions tenen aquesta mateixa factura d’urgent decrepitud, de cendrer insòlit i sutze. La llum d'algun fanal esgrogueeix l'andana per on els homes s'acuiten amb la maleta i el pes de la nit als talons. He llambregat les ciutats del món darrere d'aquest vidre empolsegat i brut: unes, enjogassades com solsticis, altres plàcides, súbites com monedes. Passà la mar enfosquida, per platges i per costes, l'estornell que en l'arbre millorava la celístia, i les rodes metàl·liques van encalçant ja descalces la via justa amb un sotrac solemne. He conversat amb famílies que sofrien per l'univers del fill, que l'ignoraven i volien pau. Contemplar el camí de lluny estant i mai no trepitjar-lo per a no malmetre'l, i girar l'esquena als designis, al paradís d'antany, la tolerància del sòl. I pujar-se'n, doncs, a l'únic tren.

Isidre Martínez i Marzo

Himnes

Edicions Alfons el Magnànim, 1990

Més sobre l'autor, ací.

PREMI "ANTONI FERRER"

El dissabte passat vaig rebre el premi de poesia "Antoni Ferrer" que convoca l'Associació Eco-Cultural "La Garrofera" de l'Alcúdia de Crespins. L'acte va estar magníficament conduït per la periodista Núria Cadenes. Abans del lliurament dels premis va prendre la paraula el director de l'associació, Antoni Rico, que va agrair la col·laboració de diverses entitats i va disculpar la absència del poeta Antoni Ferrer per malaltia. Els artistes Borja Penalba i Andreu Valor interpretaren diverses cançons  plenes de sentiments i compromís. Finalment es procedí a lliurar els premis als guanyadors: a Jesús Giron Araque, el de poesia "Antoni Ferrer" i a Sebastià Carratalà, el de narrativa "Enric Valor".

Més informació al blog de LletrAEdeta.

14

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

quan la marea s'allunya

és possible escriure-ho tot

de nou

---

quando a maré se afasta

é possível escrever tudo

outra vez

Gil t. sousa

Água forte, 2005

Més sobre l'autor, ací.

EL MAR, LA MAR, LO MAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Aquell oceà de veritable escuma blanca,

mar d'onades amargants i fredes,

d'aigües ambrades i carbòniques,

solcades amb rauxa pels meus llavis!

Junta, tota junta,

la cervesa que he begut

en tota una vida

ompliria una platja

amb granets de malt

i llupolosa brisa d'ordi.

Bo,

potser exagere i,

segons diu el diccionari,

ho porte tot més enllà

dels límits de la veritat

de la conveniència i del normal,

però n'estic ben segur que dóna

per omplir una piscina

potser mitjana, un quants barrils,

una galleda, uns pocs litres, una gerra

o qualsevol got on hi càpiga

un oceà de veritable escuma blanca.

Andreu Mut

Bunyol sense forat

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací.

PREMI "ANTONI FERRER"

Ahir vaig rebre una telefonada d'Antoni Rico, membre de La Garrofera (Associació Eco-Cultural d'Alcúdia de Crespins) que me informava que havia guanyat el premi de poesia "Antoni Ferrer". És un premi modest però em fa il·lusió perquè té el nom d'un dels meus poetes de referència. El proper dissabte, 17 de maig, a les 20 hores, a la Casa de Cultura de l'Alcúdia de Crespins em lliuraran el premi en un acte públic, presentat per la periodista i escriptora Núria Cadenes, i que comptarà amb l'actuació de l'Andreu Valor.

El treball guanyador es diu "Caïm" i és un diàleg entre Déu i aquest sobre la condició humana i divina. Us deixe una part d'ell:

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

III

No podràs caminar tranquil·lament per l’Edén.

La desolació t’indicarà el camí.

Els vidres tallaran les peülles del teu corser.

Els ossos alentiran el teu pas.

Relliscaràs inevitablement sota la cendra.

Atura’t i contempla el teu escarni,

la vergonya de la humanitat,

la segura certesa de la nit.

Ni tan sols podràs caminar per Gehenna.

Ni el camí ni el futur, ni aquesta paraula tindràs.

     Només el silenci.

CÀCERES

(Càceres. Imatge pròpia)

Palaus daurats i brèndoles d'escales i encomandes.
Sota les lloses de les places, jauen 
marquesos d'Ultramar i coure d'Eldorado.
Pels carrerons armorials, innoble,
bufa un vent d'escorbut i de pel·lagra.
Els golls i les gorgeres ofeguen tot el verd de les falzies.

Antoni Ferrer

La dansa de les hores

Perifèric Edicions, 2006

Més sobre l'autor, ací.

LA VIDA PASSA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La vida passa, inevitablement.

Mentre jo escric aquest poema,

uns infants juguen amb la pilota,

un home compra al supermercat,

dues xiques raonen de la feina,

el cotxe deixa passar un vianant,

la dona del primer plora

sense consol, el veí del tercer toca

el violí, un transeünt demana

almoina, una persona major

resa, una parella trenca,

un vellet maldiu la seua sort.

També, de vegades, la vida 

ens traspassa, com jo voldria 

que us traspassaren aquests 

versos que escric molt tard, 

que són notes al marge 

dels nostres quefers diaris, 

imperfectes apunts improvisats 

d'allò que en diem viure.

Vicent Nàcher

Alehop!

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací.