EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 29 de setembre del 2014

TESSEL·LA VII

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Des de més enllà de la por i el silenci
caldrà llançar una llampada de tendresa
sobre el tall esmolat de l'espasa del temps.


Del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dijous, 25 de setembre del 2014

ADVENIMENT DE L'ODI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
2

us escric cada nit cada dia quan baixa
com un ocell de blanques ales
entra a la casa
i escampa sa presència
a les fulles resseques
del llibre de poemes la novel•la
a mig llegir
la tassa de cafè les llargues hores
de la tarda les cuixes
rodones de l'amant
desconeguda en llits
furtius obertes a inhòspits delits
insospitats rancors                    
                                 la solitud
amb un perfum de préssecs
pomes codonys
en descomposició
                              la solitud
rellisca com un peix
a l'interstici obturat de les coses
fletxa segura al cor vençut
                                               de les coses
magma vessat com una pena immensa al costat
esvaït de les coses
Jaume Pérez Montaner
Adveniment de l'odi
Ed. Tres i Quatre, 1976
Més sobre l'autor, ací.



dilluns, 22 de setembre del 2014

VEURE'S...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Veure's al centre del temps,
a través del cristall de la nit,
construint un paisatge
invisible.
El lloc del silenci
per a aquesta veu. Aquesta veu
contra mi. Jo
parlant
sol. 

José Luis Jover
Paisaje
Ed. Pre-textos, 1981
Més sobre l'autor, ací.

(Traducció del castellà feta per mi)

dissabte, 20 de setembre del 2014

LA VISITA DEL DISFRAZ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Han venido a la casa libélulas y trasgos,
mariposas nocturnas a sapos adheridas,
tigrecitos con hambre de inocente gacela,
capitanes piratas irascibles y fieros,
feas brujas que ocultan a tímida muchacha
y al revés, damiselas que el súcubo sostiene.
Me dan besos, me atacan, pellizcan mis flaquezas,
me recuerdan perdida, casi ciega y silente
en las inmensidades de donde me sustraen,
pero nunca me escuchan si les hablo del agua,
ni entienden, si traduzco el viento a sus oídos.

Del hielo sacan trozos de mi antiguo cadáver
y me muestran los ojos, los dientes que tenía,
sin dejar de mentirme inefables recuerdos
que, aseguran, desnacen a posible presente:
Amores ya perdidos, ausentes y olvidados,
que buscan encarnarse en ahoras, en lunas,
en música, en jardines, en caricias prescritas,
en góndolas que pasan bajo el arco de triunfo...

(Mis trágicos lisiados, mis mendigos, mis locos,
mis gatos, sor Cecilia, mis payasos, mis muertos,
se ríen al mirarnos.)

Maria Beneyto
(Poema inclós al CD Diàfora produït pel grup poètic "Argila de l'Aire")

Més sobre l'autora, ací.

Ací es pot gaudir del poema recitat magistralment per M. Carmen Sáez, poeta i membre del grup Argila de l'Aire.

Poema enviat al poeta Joan Navarro per al seu Llibre del Tigre.


dimecres, 17 de setembre del 2014

EL COSTUM DELS CREPUSCLES

(Imatge pròpia)
He aprés el costum dels crepuscles
i tot sembla nàixer vell.
Em repetisc en cada viatge del dia, 
en el tràmit d'alenar.
És aquesta conformitat dels paratges
que esborre en trepitjar-los.

M'he begut la uniformitat d'espais
amb la seua senectut,
una grisor de vesprades,
còpia exacta de cada hora,
planura closa en el cos
que a poc a poc es fa aliè.

Cap drecera és nova per als ulls.

M. Carmen Sáez
El costum dels crepuscles
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací.

diumenge, 14 de setembre del 2014

DEFINICIÓ D'AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Amor és aquella cosa amb la qual l'amic ama son amat
Raimon Llull

Es hielo abrasador, es fuego helado
Francisco de Quevedo
Ja sé que és prou dur.
Un dia comprendràs,
potser,
el punt fosc,
el significat d'aquest foc de neu,
que crema sense crepitar
les fulles del cos
i fa del sentit ardent
sorollós silenci.
Pere Bessó
Ephemera
Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací.

dimarts, 9 de setembre del 2014

NO HI ETS [MONTSERRAT ABELLÓ]

Ha començat a viure eternament Montserrat Abelló.

No hi ets.
Obro els ulls i veig
aquell mateix retall de cel
avui d’un blau intens
i transparent.
Penso en tu,
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.
Lentament, sense
adonar-me’n, aquest
sentir-te tant a prop
fa que se’m fongui
la tristesa.
Montserrat Abelló
Memòria de tu i de mi
Ed. Denes, 2006
Més sobre l'autora, ací.

divendres, 5 de setembre del 2014

REELABORACIÓ

(Imatge pròpia)
Dia a dia es desarmava. Primer es despullà
           de les seues robes,
més tard de la muda, després de la pell,
després de la carn i els ossos, fins que, en acabant,
va romandre aquesta senzilla, càlida, neta substància,
que tot sol, invisible i sense mans, modelava
en petits pitxers, versos i homes.
I potser, un d'entre aquests, fos ell mateix.

(Traducció del grec de Jesús Cabezas i Rubén Montañés)

Iannis Ritsos
Grecitat
La Forest d'Arana, 1992
Més sobre l'autor, ací



dimarts, 2 de setembre del 2014

EL QUE ERA CERT...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
el que era cert era el record
car també se'n seguia
d'aquell esguard verd com el meu
una clara vesprada
de setembre en dissabte al tren

Joan Vicent Clar
Amb tinta xinesa
La Forest d'Arana, 1992 
Més sobre l'autor, ací.