HIVERN

(Imatge pròpia)

HIVERN

Vas entrar a la meua vida
com un febrer cansat.
Com la matèria d’una lliçó
que durant anys havies repetit a classe.
I vas saber que la nostàlgia
és un ascensor que puja fins a l’àtic
i amb els anys fa més llarga la baixada.
Potser ja ens havíem trobat,
en una altra vida, en un altre país,
en la terrassa d’un Starbucks,
fent cua per a un concert
o obrint la porta dels congelats
d’un supermercat del barri.
Sé que, com diu la poeta,
res passa ni passarà dues vegades.
Però m’hauria agradat trobar-te així,
de sobte,
com cauen els botons descosits d’un abric.

Àngels Gregori

Quan érem divendres

Ed. Meteora, 2013

Més sobre l'autora, ací

[UNA POMA TALLADA...]

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)

Una poma tallada transversalment no és 
Sinó una aportació més a allò que decidim. 
Perquè una poma no implica res, 
Tan sols una mirada. 
I aquesta sempre espera una veu d'enunciació. 
Una sentència projectada en el desert. 
Una apropiació ampla i solemne, 
Estesa com una ala cap al mar.

Lluís Roda

La fi de l'hemicicle

Gragal llibres, 1988

Més sobre l'autor, ací i ací

APRENDRE

(Il·lustració que acompanya el poema, realitzada per Jesús Placencia)

APRENDRE

El canvi 

d'estació. No cessarà 

l'orquestra -no és possible fer callar 

la seua melodia-. Escolta. Escolta potser puguen dos tristos ballarins 

finalment 

compassar-se. Balla tu. Balla tu balla balla

                                                                -si abans 

t’aferrares

ara et desprens-. Balla tu i mentre balles 

aprén el que diu –la cosa que canvia 

no mor- aprén 

el que diu

la cançó de la tardor: 

                                  la cosa que canvia 

no mor.

[Traducció del castellà feta per mi]

Ada Salas & Jesús Placencia

Diez Mandamientos

La Oficina edicions, 2016

Més sobre l'autora, ací i ací

APRENDER / El cambio / de estación. No cesará / la orquesta -no es posible acallar / su melodía-. Escucha. Escucha tal vez puedan dos tristes bailarines / al fin / acompasarse. Tu baila. Tu baila baila baila /-si antes / te aferraste / ahora te desprendes—. Tu baila y mientras bailas / aprende lo que dice -lo que muda / no muere- aprende / lo que dice / la canción del otoño: / lo que muda / no muere.

[EL MAR HA MORT A MORELLA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El mar ha mort a Morella, 
però les aigües s'enfonsen 
en l'oceà tel·lúric de pedra 

Navegue en aquest Vaixell, 
m'enfile per llargues fondals, 
porte el timó, dalt, al Castell 

Imagine sants, marededéus per Vallivana, 
me'n fuig, vire per l'altre costat,
vénen corsaris i pirates per Vallibona 

Hom no pot veure el nostre Mar 
des del vell Castell de Morella, 
però a les seues costes hi ha Ports
per on naveguen vaixells de pedra

Víctor Soler

Cant de Morella

Publicacions EL Cingle, 1985

Més sobre el autor, ací

QUI ÉS POETA?

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

QUI ÉS POETA?

A Josep Porcar.

Un poeta és un fantasma, un espectre que detecta mots en l’aire, un mecano d’oblits i records que, autònom, s’expandeix i crea... Però el fum i certs predicadors de la voràgine escampen la venjança blanca de la ignorància.

Inconscient i àngel, diu una llum invisible que no sap, ni la comprén. Diu la veu capaç de generar el món.

Cada matí s’endreça i perfuma; obre la primavera i sobre les fulles, de bat a bat, extrau l’essència d’unes paraules; després pinta tot l’amor que és capaç, per tu.

No complica la vida, ni la disfressa, ni capgira el vocabulari amb dissenys de combinatòria estrafolària. Se sap caduc.

Perceps la saba estranya que t’injecta?

Així el poeta escriu silencis marcits, flors impossibles, la pedra òrfena d’ombra, l’efusió d’un sol que s’esgota; com una sínia t’aboca, al cor, una aigua profunda, fresca. I te n’adones de l’íntima soledat del món amb què palesa la joia, la tristesa.

Per tu inventa focs petits, lleus vols, batecs per desfer els murs d’un riure buit... la incomunicació, tessel·la i carn al mosaic de la desesperança.

Un poeta no és tan sols un atribut o predicat... s’engronsa i creix pluja en la paraula.

Josep Lluís Abad i Bueno

L'amor

Edicions DosPuntZero, 2010

Més sobre l'autor, ací i ací

POEMA AMB DATA (LXXXIX): DES DE PILATS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DES DE PILATS 

Diumenge, 11 de juny de 1939 

La cambra quadrada de sostre alt 
amaga al capdamunt una petita finestra, 
esperança de qualsevol notícia. 

No tenim llits ni condicions, 
cada dia és un condol. 
Arreplegats a terra com els cucs, 
ens empassem les olors 
del forat de la cambra 
i de la brutícia antiga de les parets. 

No tinc res de res, 
tan sols la paraula i el pensament, 
i això –creieu-me– fa molta nosa. 

Raimond Aguiló

Les cartes marcades

Ed. Témenos. 2011

Més sobre l'autor, ací

[HI HA DIES...]

(Imatge pròpia)

Hi ha dies immensos 
per a un cos tan breu. 

Hi ha un espill 
on vore's en l'eternitat, 
un aire on sempre és present.

Hi ha dies 
en què percebem el món 
més enllà d'este cos nostre. 

Hi ha dies en què som 
immensament humans.

Berna Blanch

Amb línies vives

El petit editor, 2017

Més sobre l'autor, ací

JUGANDO CON LOS COMETAS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

JUGANDO CON LOS COMETAS

                 Cuántas gentes corren tras la riqueza sin tomar reposo.
                 Toda la noche hacen sus cuentas, por el día galopan.
                 La vida pasan en un anhelo constante, lleno de fatigas.
                 No saben que sobre el techo de sus casas el cielo es azul.

                          Tai Fu Ku
                          (Siglo XIII) 

Nos aconsejó el Maestro: 
—Para saber cuál de vuestros conocidos es un hombre vulgar, 
dispuesto a todas las traiciones, 
                                                apto para lo más banal,
basta que le miréis a los ojos 
cuando entre en vuestra casa. 
Si solamente sabe alabar la extensión del huerto, 
del dinero que os producirá la cosecha, 
si contempla con envidia los árboles plantados en el jardín y no 
sabe pararse un instante
a escuchar el canto de los pájaros. 
O no adivina la felicidad que anida en vuestros hijos 
jugando con los cometas,
                                   id con sumo cuidado: 
éste es un hombre vulgar 
que os puede vender por un módico precio. 
Tan sólo sabe captar el exterior de las cosas, 
nunca la profundidad del corazón.

Miquel López Crespí

Grietas en el mármol

Ajuntament de València, 1994

Més sobre l'autor, ací

VINGUTS DE FORA

(Fototeca.cat)

VINGUTS DE FORA 

Juzi va arribar aquí, 
de la llunyana Xina, 
travessant les muntanyes del Xinjiang, 
la vall de l'Amudarja. 

Vorejant la mar Càspia,  
defensant-se dels bandits i pagant peatges,  
aconseguí d'establir-se al Creixent Fèrtil  
on va trobar Daozi, company de viatge.  

De l'Orient vénen els regals dels mags.  
Juzi i Daozi de l'Orient arribaven  
per lluir esplendorosos, a la costa  
del Llevant ibèric i mediterrani.  

Tant hem d'agrair aquells esforços èpics  
quan viatjar no era tan senzill!  
Tant ens queda per fer, d'agraïment, encara!  
Que ens van trobar quan érem una Amèrica  
per fundar i conquerir. La roda de la història  
volteja en molts sentits.  

Juzi és un taronger, Daozi l'arròs.

Josep Ramon Aragó

Temps de ciutat i arbres

La Garúa llibres, 2008

Més sobre l'autor, ací