EMPREMTES

La poesia és una disciplina tirànica; vas tan lluny, tan ràpid, que en un espai reduït t'has de desviar a tota la perifèria. SYLVIA PLATH

dijous, 21 d’octubre de 2021

[L'HORITZÓ M'ATAÜLLA...]

(Imatge pròpia)

L’horitzó m’ataülla com un home sorprès

mentre t’espere mentre es disfressa de foc

i dol mentre es disfressa de foc que encenen

a la vora, a la vora d’un mar, un foc

que jo travesse. No com concentrat, com sense

dolor. No. Em creme mentre t’espere

perquè sé que no vindràs mentre

l’horitzó ja no sembla res i les últimes restes

del foc són brases que ploren incrustades als meus peus

perquè sé que no vindràs.


Josep Lluís Roig

La llum del curtcircuit,

Editorial Bromera, 2018

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quina foto tan bonica, la lluna es veu molt clara i el cel i el mar s'ajunten a l'horitzó.
Abans, el dia de Sant Joan , els enmorats caminaven per sobre les brases, l'amor devia apaivasgar el dolor.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

L'amor és brasa i tendresa a la mateixa vegada.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada