EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 30 d’octubre del 2021

EL PIANO AHOGADO / EL PIANO OFEGAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El piano ahogado

Plora el desig d’un crepuscle: és ja tard per a tardors.
Vicenç Llorca

Bajo esta lápida deicida
sólo reconozco el duelo
del compás las notas
de un piano ahogado
que teclea ciegas sinfonías
de tragedia y aniquilación

a este otro lado del sol
—a medio mundo en luz—
el planeta estalla en mi cabeza
estallan con medias lunas las aceras
las banderas las estrellas hacen añicos
la creencia de un mundo
más humanum et melior

ya todo ha muerto
ya todos han muerto

pero tú sigues estando aquí
bajo tierra y solo

tú y tu generoso esqueleto
alumbrando todos mis días
todas mis ausencias
y la única canción

 

---

 

El piano ofegat

Plora el desig d’un crepuscle: és ja tard per a tardors.
Vicenç Llorca

Sota aquesta làpida deïcida

només reconec el dol

del compàs les notes

d'un piano ofegat

que tecleja cegues simfonies

de tragèdia i anihilació

a aquest altre costat del sol

—a mig món en llum—

el planeta esclata al meu cap

esclaten amb mitges llunes les voreres

les banderes les estrelles fan miques

la creença d'un món

més humanum et melior

ja tot ha mort

ja tots han mort

però tu segueixes sent aquí

sota terra i sol

tu i el teu generós esquelet

enllumenant tots els meus dies

totes les meves absències

i l'única cançó


Joan de la Vega

Medio mundo en luz

Ediciones de la Isla de Siltolá, 2017

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció al català feta per mi]


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una foto preciosa i un poema trist...

El piano ofegat:

Plora el desig d’un crepuscle: és ja tard per a tardors.
Vicenç Llorca

Fantàstic aquest vers.

No sé si la celebres, per si de cas, BONA CASTANYADA.

Calpurni ha dit...

La mort d'una persona sempre és trista, sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada