LA FUITA NO ÉS PERMESA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA FUITA NO ÉS PERMESA

 

La fuita no és permesa.

El viure ve inclòs en el preu.

No són barates les unces del pes

que duc a l'esquena i em clivella la pell.

Els rams de lliris blancs dedicats als morts

pesen tant com la runa de l’existència

que palejo per allargar la inèrcia

que em ve donada.

Sense remei, clavo puntals

a l’habitacle de la vida,

per sostenir-la amb dignitat

i donar-li vigor de poema.

Carles Jardí Pinyol

Toc de lluna

Edicions del Sud, 2021

Més sobre l'autor, ací

PLOU DE NOU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLOU DE NOU

 

Plou de nou sobre l’eixuta, eixorca

                                    terra de la vall entre llomes.

EL carrers i les viles cobren una llum

                                    distinta, trista, melangiosa.

Els camps de fruiters i les oliveres lluen

                                    mullats, més nets que adés.

Les fulles dels arbres del camí vell

                                    reverdeixen, clares i alegres.

Miquel Català

Duna

Editorial Neopàtria, 2021

Més sobre l'autor, ací

RETRAT

(Dibuix de Laura Díez, que acompanya el poema)

RETRAT

 

La maga arrossega una llamborda podrida

Arrenca suors d’amor i s’enfolleix perquè ho vol

Tanteja per portals de mica en mica I dorm

Fins que el sol o la xicalla l’espenten a la mar

Viu com cal: treballa i tot... mocadors de paper

Venuts a les finestres dels cotxes fantasma

i regala un somriure

Li donen tabac de franc i algunes besades també

Pon, tresca, riu i malbarata desitjos de bona femella

És guapa, sobre manera, algú li donaria un regne,

Jo tot lo meu.

 

Inspirat en el venedor de mocadors del carrer Teulada

(quina cosa més estranya...estic escoltant un afilador).

Victòria Cremades

Les amúsies

Editorial Neopàtria, 2016

Més sobre l'autora, ací

AD LIMINA

(Imatge pròpia)

 Ad limina

 

A Jordi Pàmias i Maria Massana, per ser llum de llum

 

Som nòmades del temps, l’instant corpori

d’altres instants que van ser llum de llum,

el viatge incessant d’un foc de vori,

fotons, potser, de carn i os, besllum,

lleu transparència d’un mar il·lusori,

onades, flames d’aigua a contrallum.

Som àtoms de consciència, sang d’argila,

la pell antiga del vel de les fila-

 

dores que trenen i destrenen hores

amb mans de pluja i llargs cabells de vent.

Veus que es trenca el capvespre. Plou i plores

sota l’eternitat del firmament.

 

Perquè som gotes d’aigua, fils d’or es-

parsos com els records que es van desfent

damunt dels arbres que érem aleshores,

l’arrel dels morts, la terra, l’aliment,

 

el substrat de la vida, saba

nova. Som per sempre els ancestres, el passat

que torna amb la memòria que ens retroba

en el trajecte del que hem estimat.

Transeünts pel no-res, deixem la cova

i ens fem els límits de la immensitat.

Cristina Àlvarez Roig

Un auditori per als ocells

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autora, ací i ací

BOSCATGE

(Imatge pròpia)

Boscatge

 

Anhels enfangats

i profundes petjades

es perden heura endins.

 

Penses que la pluja d’avui

pot emboscar el verd neguit

de la remembrança.

 

La bava d’un caragol

dibuixa l’absurd camí

del desconsol iridescent.

 

És cert,

vas ser tu

qui va matar el teu fill,

però també

qui el va fer néixer.

Carles Minuchin Vilafranca

Granit

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

CEMENTERI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CEMENTERI

 

Ací vull que em soterren, entre plantes

fàcils i fotos d'una gent antiga.

Em tempta aquest sòl dolç, meu i en aurora

per a cenyir ma carn i sa fatiga.

 

Seré un mort més, però també una nova

creixença de la terra, un fort solatge

afegit al seu fons o convertint-la.

Quedarà un buit sagrat en el paisatge.

 

Quan s'esvaesca el meu record i puga

dir-me definitiu amb Déu a sobre,

sabré per fi el sentit de la mort pia.

 

Aleshores, algú, sense buscar-me,

vindrà, com ara jo mirant les fosses,

a desitjar ma vera companyia.

Joan Fuster

Poesia Completa 1945-1987

Institució Alfons el Magnànim, 2022

Més sobre l'autor, ací i ací

VESPRADA D'ODI, I ÚNICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Vesprada d'odi, i única

 

No et dedicaré cap poema,

no t’escriuré ni un sol mot, ni una sola paraula;

no m'entretindré dibuixant el teu nom

en cap platja ni en cap paper pretenciós.

Malgrat això, no vull oblidar-te: vull odiar-te

amb amarga consciència, lentament insomne.

Insistisc: no et dedicaré cap bona paraula

ni t’atorgaré cap bon gest. Seré com tu, com tots.

Alexandre Navarro

Ex-vot

Fundació Bancaixa Sagunt, 1987

Més sobre l'autor, ací

NOVENA PREGUNTA

(Il·lustració amb citació que acompanya el poema.. Autor: Porcar Queral)

novena pregunta

 

Algú somriu a la nit

útil, cofoi se'n maura lentament

un bon somni i, braços en creu,

com una balança, a les mans

sospesa: flor o medusa?

De sobte una anguila

li travessa els ulls i no sap

amb quin ball de cintura

sostenir la por

on desitja, el goig

que hi sura.

 

Vola?

Josep Porcar

Preguntes

Edició d'autor, 2014

Més sobre l'autor, ací i ací

[CORRE L'AIGUA]

(Imatge pròpia)

II

 

Corre l’aigua.

Ruixat ardent que arrela.

La canoca de blat de moro creix.

La tija de la userda. Creix.

La figuera obre els ulls

i veu com creixen les arrels.

Arbres d’aigua, les arrels.

 

Aigua.

Reixat d’aigua als teus dits,

a l’esquerda del cos.

Aigua.

Amara la terra i s’adorm.

És l’aigua que es desperta en el teu úter.

I creix.

Enfila’t a la branca!

Veus com plou?

Rosa Font Massot

Esquerda

Edicions Proa, 2022

Més sobre l'autora, ací

SOBRE UN MUR DE PEDRA SECA

 (Imatge pròpia)

SOBRE UN MUR DE PEDRA SECA

 

Cada embat de l’atzar o cada gest

fet amb voluntat determinant, haver

pujat aquell turó i no un altre

o mirat uns llavis o acaronat aquells dits,

esdevindran vasos buits d’argila antiga

que, assegut sobre la soledat del temps,

 aniràs omplint de sentits i significats

per escoltar

en el silenci del regalim

una veu

potser cruel potser dolça

potser aliena potser pròpia

que parli de tu i et faci digne

de jutjar si has malbaratat el temps.

Guillem Tusell

Versos de pedra seca

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací