(Imatge de Francisco Agraz)
Fènix
Anireu a buscar un altre incendi fenici per adaptar el solipsisme dels morts que s’agiten a l’àgora sorda del pou. Només així, del foc, les ales vives d’aquests plagis de cadàver tornaran a deglutir la cendra d’aigua que ennuegui amb nova veu les parets pedra del forat. Només no-res, a queixalades, pot obrir l’àmbit d’un nou tot on l’aire absenti la incansable persistència de la mandra neuronal.
Marc Romera
La nosa
Pro Edicions, 2014
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Colló amb perdó! Quina peça tan genial. Me l'apunto! Retorno!
Sí. Gran poema.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada