(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Mit den wölfen heulen
I
Escolt el frec de les potes damunt la palla
i no tornar ni fer la vista enrere i els ulls
esclaus i conformats quan passen devora de la porta
i jec amb la finestra, la dalla de la lluna
amb la borra a tondre al llit
no mirar enrere, oblidar curull
de figues que esclaten i l’herba alta
res davant cap pes damunt de les espatlles
ni expectant ni l’hort descambuixat ni sull
deies, digues-me qualque cosa, n’estic com farta
mai de la joia del cos i de les esperances, i tanmateix
escoltar les petjades darrere de la porta
les esquelles, els falcons de la nit
i trobar a faltar la gota espessa, l’espasa que degota
aquesta olor de llana, aquesta olor de taca,
escoltar el bessó del mot, el cor de la lletra, llevar
cinc dones vestides de lli i de seda blanca,
el cap del coixí contemplar la lletra de la sang
el bessó de la tinta, les ovelles,
com si bonsjesusos ara, com a res
espurnejants entre gots que tant de bo dringassin
amb gel i gin i galtes i faldes fresques
que el vent fresques roseguen mentre
se me’n du el bessó de la tinta para esment
la joventut que t'he abocat en un tassó que glaça i
traspua, para esment
aixeca lleument, de turmells el gin i el gel
i oratge i color de mel que com dringassin
al cap i a la fi un torrent que sua
i el perfum a sobre de les fulles,
la borra i els cecs i la llimona
gemecs d’anyells que esmussen i la llana,
com si res, com si poguéssim
calar foc a tot allò que sura a tot allò que viu
cases, vinyes, platges, algues
gin i oratge i ovelles, platges i pastures,
ho vols? és això el que vols? què vols?
què volen els anyells?
la creu a la porta de sang
la creu, el sec cop de les potes al trespol,
què volen els anyells?
entre els albons i l’herba alta,
un foc que cremàs les voreres i les vies,
el riu, els cavalls ferits
abans que passi l’àngel, i tu què estotges?
què dones?, lli i ginebra fresca faldes
onejant com papallones de llum, cigrons, pedreres,
rellotges, dits, escuma,
abans que passi l’àngel si és creu
i discrimini si és sang si és d’anyell
o és fetge de porc,
quant en volen els àngels? quants d’incendis?,
quants de cavalls ferits pel costat?,
quant d’herbei cremat?,
i tu
què vols de mi? du
missatges més opacs d’amants foscos
disfressats d’arcàngels, d’anyells i com un nyap
encegueït es pon la lluna roja,
tires dins del got l’anell d’or rovellat
més enllà de cap domini.
Absalom
El Gall Editor, 2006
Més sobre l'autor, ací
Entrades
