EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 6 de novembre del 2024

[M'HAS FER ENCADENAR.]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

2

M’has fet encadenar. L’alè em gravita

tan dèbil, tan com flèbil, que cap nit

no m’arruixa ja el pèl ni en trau resquit,

i mal pes hi ha al teler si el tronc no esguita.

 

¿Qui em boixarà l’ullal hermafrodita

si em denegues la set que t’he fingit?

Jo sol no en sé; tinc el boç molt petit

i he desaprès a aprendre el que m’excita.

 

Si ara te’n vas i em redobles, cafit

de tu mateix, l’enyor que t’he absorbit,

no esperes que et cobege el que em tragita.

 

Vist que el cuc de l’auxesi el duc pansit,

hauré d’encomanar-me a santa Rita…

Quin oi, no haver nascut frare estilita!


Rubén Luzón

Segons manera

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada