UN BLOG DEDICAT A LA POESIA, DESTINAT A LA IMMENSA MINORIA

EMPREMTES

La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire. CARL SANDBURG

divendres, 29 de novembre del 2024

ARDIT

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ardit

 

No t’espanti

si la lluna cau als nostres peus

i s’esmicola: farem cuques de llum

amb les deixies mentre aguaitem

el satèl·lit de recanvi

que tenim emparaulat amb l’univers.


Cèlia Sànchez-Mustich

Si creus que hi soc. Poesia 1989-2021

Pagès Editorial, 2024

Més sobre l’autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Breu i intens.

Calpurni ha dit...

Així és.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada