EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 30 de maig del 2024

45.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 45.

 

M’ho posaré difícil.

Escriuré fàcil.

Ja no jugaré amb les paraules.

Llegiré diferent:

seré el meu únic subratllat.

 

[...]

 

Em moriré igual que hauré viscut:

dolçament amargat.

Un cop dins del buit,

estic segur que ningú no

n’anirà ple.


Josep Domènech Ponsatí

Rotija

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 27 de maig del 2024

FÀL·LIC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FÀL·LIC

 

No és no.

 

Del meu coll,

filferros estrenyen

udols de violí.

Cremant-me.

Petxina esberlada

amb l’espiga

d’un adverbi.

Els llençols

s’empassen vidres.

Humiliant-me. 


Marta Pèrez Sierra

Safrà

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací

divendres, 24 de maig del 2024

UN PENSAMENT OBLIDAT ENTRE ELS FULLS D'UN QUADERN

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

47. Tard o d’hora l’ésser humà haurà de compartir l’espai i l’emoció de l’altre.

-

61. Només si se’m pregunta confessaré que jo soc el meu pitjor enemic.

-

80. Hi ha una felicitat tan etèria que la travesses sense ni tan sols adonar-te’n.

-

127. Tot poema porta implícit una filagarsa de llum, un gra d’amor i un polsim d’esperança.

-

164. La monotonia és una partitura amb dues notes que es repeteixen d’una manera insistent fins a fer-nos avorrir la música, la vida.

-

191. Fins i tor el nòmada té un lloc al qual li diu llar.

-

220. Arriba un moment en la vida que se’ns foraden les butxaques i mentre caminem anem perdent una a una les paraules.

-

244. La guerra té un preu tan alt que no el compensa ni tan sols la victòria.

-

254. La solitud és imperceptible amb un llibre en les mans.

-

298. No et deixes enganyar ni tan sols per aquest aforisme.

-

362. La utilitat del negacionista rau en el fet que ens obliga a tindre el nostre argumentari al dia.

-

450. Tot el món té una idea equivocada sobre un altre i fins i tot sobre ell mateix.

-

498. Dolors tan intensos que provoquen vòmits de versos.

 

Manel Alonso i Català

Un pensament oblidat entre els fulls d’un quadern.

Editorial Neopràtria S.L., 2024

Més sobre l’autor, ací i ací

dimarts, 21 de maig del 2024

[FUGA VI]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[FUGA VI]

 

Tot ho heretem, tot ho propaguem.

 

Ha de calar-nos.

 

Aquesta constant lluita,

a vegades per construir-nos,

a vegades per construir als altres.

 

La paraula s'acumula generació a generació.

 

Ha de transmetre la força

de tots els somnis pendents,

de tots els adeus de pedra.

Ha de calar-nos els ossos.


Víctor Benavides Escrivà

Dins Val/15. Quaders de poesia valenciana. Núm. 2

VAL/15 Universitat de València, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací

dissabte, 18 de maig del 2024

[LA INFÀNCIA ÉS....]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La infància és un canteret

de sirenes a contrallum,

una trista araucana d'àguiles

al jardí de la vella escola.

 

La infància és una margarida

de mirades que agonitza,

un pou infinit de drapaires

que recapten les solituds.

 

La xiqueta dels ulls blaus

escriu poemes de cristall

en quaderns de pedra i ràbia,

llargues estrofes en carn viva

 

Marisol González Felip

Rogles

Tabarca llibres, 2024

Més sobre l’autora, ací 

dimecres, 15 de maig del 2024

[T'HAS FERIT...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

T'has ferit

al girar la pàgina,

la tercera,

i és només la primera

sang, la més clara.

Ací dret davant la lletra

la mar com un gos

et llepa la tosca del cor

i sents la quera de l'aigua

grinyolar dins l'arena

sota els peus.

L'aire picat de fum, 

la fura al banastell,

avances la mà i el fester

i albires un llostre

dintre teu.


Joan Gregori Albiol

Desembosc

Onada Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací


diumenge, 12 de maig del 2024

UN ALTRE COP


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

UN ALTRE COP

 

aquest renou: en tots

els mals miralls i un altre cop: aquest

reflex borrós abandonat

futur completador

 

sentors: coixins deserts

i fills que han envellit: les confusions

d’una olivera amb veu d’ocell constant

(i aquest renou) 


Esteve Miralles

L'estrany. Poesia reunida

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací


dijous, 9 de maig del 2024

[L'INICI...]

 


(Imatge pròpia)

               l’inici

era l’aigua

un camp imantat

que recorria els cossos

en el plec de l’últim desig

 

l’expansió

en els entre

en els dins

en els solcs

mapejant redistribuint la matèria continua

el flux etamòrfic

que llinda el mite

       fins que

 

la pell retràctil

destil·la la intimitat

                    i saps que la soledat indivisa de

                             l’instant

                    ha estat osmòticament

compartida

 

digues i digues

     i torna a dir


Núria Mirabet

En la pell de la terra un teler

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací 

dilluns, 6 de maig del 2024

SI TE PUEDO CONFESAR UNA COSA / SI ET PUC CONFESSAR UNA COSA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


SI TE PUEDO CONFESAR UNA COSA

 

Si me acerco a la oficina de tu tránsito,

sin cita previa,

sin traje acorde,

sin chiste preparado,

si pese a esto se me atiende

con desenfadada cordialidad,

excelentes maneras,

habrá que dejar una reseña,

se me invita a acceder a una sala correcta,

musicalizada tal vez con pereza

pero con sus mesas bien,

y sus plantas y sus revisteros,

si pasado no demasiado tiempo y un vaso de agua

a la temperatura idónea

se me informa de que en dos minutos estoy contigo

y me pongo nervioso como un sin embargo,

y cuando al fin me recibes en audiencia

la literatura no estaba preparada,

y si te puedo confesar una cosa,

no recuerdo exactamente para qué venía,

pero ya que estoy aquí,

podríamos.

 

---

 

SI ET PUC CONFESSAR UNA COSA

 

Si m’apropo a l’oficina del teu trànsit,

sense cita prèvia,

sense vestit adequat,

sense acudit preparat,

si malgrat això se m’atén

amb despreocupada cordialitat,

excel·lents maneres,

—caldrà deixar una ressenya—,

se’m convida a accedir a una sala correcta,

musicalitzada potser amb mandra

però amb les seves taules bé,

i les seves plantes i els seus revisters,

si passat no massa temps i un got d’aigua

a la temperatura idònia

se m’informa que en dos minuts estic amb tu

i em poso nerviós com un no obstant això,

i quan per fi em reps en audiència

la literatura no estava preparada,

i si et puc confessar una cosa,

no recordo exactament per què venia,

però ja que soc aquí,

podríem.


José Gotor

Asamblea con lo oscuro

Edicions Hiperión, 2023

Més sobre l'autor, ací


[Traducció al català feta per mi]

dissabte, 4 de maig del 2024

AVANTSALA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AVANTSALA

 

Serà que passen els anys

amb vent passen

vent que fa passar les pàgines

com vol

 —mentre intentava llegir allà

seia com un indi sobre una roca

el llibre anava boig

la llum corria boja a amagar-se dins la nit

clementíssima

 

Meus deus que feia una por

sentir

les muntanyes del nord de l’illa

on

animals no domèstics

miren des del final

 

La mirada salvatge

té un to

de mirall d’un secret

de nuesa i paradoxa

clement clementíssima

 

Oberta tant la rialla de la més àngela

que li veia una flama d’or puríssima

a la campaneta del fons

de sa cova boca

 

non cupe vampe aquesta vegada

clara aurora de pobles

somiats grecs i amants

on en barca vira l’amor

s’encalla a l’escull de meus dits

_juro que tinc aigua de sentiment

que omple camins

 

viure sí

viure

pega grega

ambre dels pins

als peus

abans de sortir a escena

ballar fins a ser

atzavara rossíssima

somnis ràpids

 

jo no soc cap déu

però tu tampoc


Anna Enrich

Paüra

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací


dimecres, 1 de maig del 2024

ASSEGUTS A LA FRESCA

 


(Fotografia de Fernando Sánchez de Castro)

Asseguts a la fresca

 

De fons “These Memories” de Hollow Coves.

 

Encara sents l’eco del xut de l’òliba

que ens esguardava des del teulat, les nits

adolescents, asseguts a la fresca.

 

Encara veus la plaga de llagostes

com se’ns arrapen als cabells i a la cara

sota la llum dels pocs fanals encesos.

 

Encara pots reviure aquelles hores

al voltant del portal del ferrador

en què et delies de seure cara

a cara amb la xiqueta del poble del Portell,

i us esguardàveu tan delicadament

com si us freguéssiu la flor de cotó en pèl

de dalt a baix per les ninetes fosques.

 

Les nits d’agost enganyàvem el temps

i la felicitat era tan dolça

com el nadó de llet que s’adormia

al mugró de sa mare.

 

Desembre de 2019


Josep Borrell

Retorn a l'alba. Diari d'un aprenent d'ocell (2019-2023)

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací