L’EVANGELI KAFKIÀ
El bé és passiu.
El mal, actiu.
El bé s’ignora i ignora.
El mal es coneix i coneix.
En realitat, mai no hi ha bé.
Davant nostre s’obren
totes les opcions del mal.
I sempre fem veure
que decidim
el mal menor.
No és que el mal ens fascini,
és que el mal ens fonamenta.
El corc
LaBreu Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Un món tallat a trossos
abanderats i sense
braços ni mans ni cor:
molts estats molt
petits, cada estat una falla
amb lleis d’estrangeria,
pasteres, morts de gana,
mercats negres de negres,
prostitutes de Rússia
rosses i escardalenques
blanques com un llençol,
clandestins filipins
sense papers, cagats
de por dins de les cuines
de restaurants de luxe
on mengen rics i riques
amb cullera de plata
cervells de simis vius.
Semen
Bromera Edicions, 2004
Més sobre l’autor, ací
Les llavors són invisibles
Les llavors són invisibles,
dormen dintre de la terra,
preparen les seues vides
mentre que dura l’espera.
Un dia per fi desperten,
allarguen al cel els braços,
badallen i es deixondeixen
i fan els seus primers passos.
Brotaran al meu jardí
cada dia noves herbes
i jo hauré de descobrir
si són bones o dolentes.
Deixaré créixer la rosa
perquè és inútil i és bella,
em regala el seu aroma
i m’allunya la tristesa.
Vigilaré els baobabs,
que no arrelen en la terra,
no siga que es facen grans
i em foraden el planeta.
El color del blat
Bromera edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
No se separen del tot
—volia creure—
les ànimes que han estat juntes
a través de les mans.
No se separen del tot
—em semblava percebre—
les ànimes que a través de les mans
han mesclat els seus destins,
perquè en les mans hi ha una llum
molt petita,
molt tènue,
però forta com la mort.
Estranya sort
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Desitjo
les coses
que em faran mal:
omplir el càntir,
escopir damunt la ferida,
obrir els punys i
apamar-te
mentre em mires igual que ho faries
si fos una vella amant
que només recordes de matinada.
El foc del heretges
Adia
Edicions, 2025
Sents el teu propi nom com la reverberació
de la llum
del foc
sobre una multitud de nens
que vaguen
bojos
per la ciutat
desfeta El silenci et talla les cames
el vent
doblega
les ales dels ocells.
Antònia VicensAgafa la teva creu
LaBreu Edicions, 2025
Fresc
Si em fóra dat d’escriure com escriuen
les poetes, ho faria amb els colors
exuberants i xops de la vesprada
que em regalima, a tall de vena oberta,
cuixes avall, fins als turmells i més
avall encara.
Sobrevisc com puc,
i una nit rere l’altra, amb la cadència
constant i lúbrica d’una ungla esmussa,
rosego el guix que em revesteix
de cap a peus i enalteixo la dona
primigènia, que duu tot un món,
ben assegut, damunt dels seus malucs.
Atàviques feres
Cossetània Edicions, 2009
Més sobre l’autora, ací
Què en farem de l’avidesa
ara que ja són tots morts,
els petits desitjos,
els versos agosarats
escrits tan a correcuita?
Hi ha edats que són teves,
edats per als altres,
i edats que no pertanyen a ningú.
Les arrosseguem i prou,
ni feixugues ni lleugeres,
conscients que desapareixen
a poc a poc
com la boira a la Mussara.
Carretera avall.
Era només la boira
Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024
Més sobre l’autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
