Al fillol Jordi Creus, un cop més
OBSERVATORI ORNITOLÒGIC
1
Colibrí del Canadà
De sobte, un colibrí
se’t mostra, cobejant
l’expenedor de nèctars,
les flors que fan conserves
de dolcesa perenne.
Amb musculades ales,
conjugant la fermesa
amb verbs de moviment,
pinta un retrat, suspès
en l’aire per cap fil,
aparentment immòbil.
De la immobilitat
—necessitat obliga—
en fa raó de viure,
malgrat tenir com té
fràgil el cor, propens
a l’ictus, estressat.
Fent convergir, però,
la força i la feblesa
a fi de subsistir,
es capfica en la feina,
s’abandona —i ho sap:
l’arbre i l’aire el fan lliure,
l’aire i l’arbre el retenen.
De sobte, el colibrí
desapareix. I torna,
entre les flors, la calma
activa dels insectes.
Collbató, 25-VII/5-IX-18
Àrea de descans
9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2025
Entrades
1 han deixat la seua empremta:
Molt bé aquest poema del Colibrí. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada