(Oli de Miquel Orts)
Puc no veure res del nom
Puc no veure res del nom,
ni dir res de les bondats que ocupen la cambra. Em col·loco el dia com si fos
un vestit. Passo la llengua damunt d’un poema. Puc la teva veu, perdre-la de
seguida, besar el flanc com si fos guix. Tots els vius són de la meva mida, els
vius amb uns forats. En quin moment obrir les pluges?
El meu cap és fort allà on l’altra dansa
Jardins de Samarcanda,
2020
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada