XLVII
La tardor és un cànter de parpelles grogues als meus ulls esfullats per la cadència d'una sonata oblidada en hores d'infantesa.
 |
| (Muntatge propi a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa) |
Pere Bessó, "Iteràncies, interferències i grafitis" Bromera Poesia
Entrades
1 han deixat la seua empremta:
Al menys que quede el meu comentari:
Pere Bessó ha sabut condensar en molt poques paraules la relació bellesa-infantesa mitjançant la tardor.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada