EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 1 de novembre del 2010

COM UN OCELL CAIGUT

(Imatge presa d'ací)
(In absentia)

Com un ocell caigut,
entre les mans escalfe el teu record.
Et cride cap als llavis i les llums
i et convoque a un capvespre d'ametllers.
Les cançons antigues de l'amor
vénen pels mil camins de la tarda,
per dreceres de perfums,
pels rius lentíssims del desig
blanc i rosa contra el cel.
A l'entrada del temps clar
vull nàixer en els teus cabells
i davallar pel teu cos
fins envoltar-lo com un roser de sal i romaní.
Vull arrelar-me en el somni del teu ventre
i pujar com un arbre d'aigua per la nit clara de la mort
fins al fons del teu cel.

Entre les mans escalfe el teu record
com un ocell caigut
a l'infinit.



Tret del llibre "Argiles" de Vicent Salvador Liern
Més sobre l'autor aquí.

5 han deixat la seua empremta:

Jesús M. Tibau ha dit...

dolç i necessari ocell

Jordi Guerola ha dit...

Este poeta va ser professor meu de comentari de text a la Universitat de València allà per l`any 1994 (ja ha passsat temps), un fantàstic professor i un imprescindible poeta valencià.

onatge ha dit...

"Entre les mans escalfe el teu record
com un ocell caigut
a l'infinit."

M'encanten aquests versos, m'hauria agradat escriure'ls jo...

No coneixia el poeta, motiu més per buscar-ne el llibre.

Des del far una abraçada.
onatge

zel ha dit...

a mi m'agrada el mateix bocí qu a Onatge, el trobo preciós...

Calpurni ha dit...

Jesús M., efectivament, necessari ocell.
Estonetes, jo també tingué com a professor un poeta, encara que no ho sabia, era Jaume Bru i Vidal.
Onatge, Zel, us ha agradat la mateixa part del poema que a mi, precisament per això l'he triat per al post.
Gràcies a tots pels comentaris.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada