EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 12 de novembre del 2010

SUAUMENT...

L'ajuntament de Picassent acaba de publicar el llibre que conté els textos premiats en la XXXII edició del premis Cristòfor Aguado i Medina (Narrativa i Poesia). El meu poemari Suaument pel corrent del temps hi és com una part de la publicació ja que el jurat el va declarar finalista i recomanà la seua publicació. Sempre és una alegria veure imprés el teu treball (a pesar de la incorrecció al títol). El següent poema està inclós en aquesta publicació.

MATÈRIA DE VELLESA

Un nou dia d’estiu arriba i em troba com sempre
contemplant l’horitzó, meditant.
La llum viva em promet l’eternitat
però al meu món ja no li resta més que un rèquiem.
Veig el vol de les gavines giravoltar pel blau eteri
mentre que jo em trobe assegut en la meua cadira de rodes.
Rius de temps passen a pleret al davant
en canvi jo el conte amb esquinçalls de sospirs.
Puc escoltar l’eco que em retorna moments allunyats
però ja no puc cordar-me les sabates del present.
Encara puc imaginar cosmografies
però al meu cos ja no hi resten més que desficis.
Veig persones al diari i vull saber qui és qui
quan jo quasi no em reconec.
Acarone lentament les canes
i la meua mà es plena de llunes oblidades.
Coloms famolencs arriben a fer-me companyia
i fugen espantats pels meus estossecs.
Colpidorament revife sentiments amagats
que se’m claven com punyides vitals.
A hora foscant deixe regalimar pel meu rostre llàgrimes
que desassedeguen les herbes del jardí diví.

8 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

FELICITATS. A més de virtual, ara en paper.

Joana ha dit...

Moltíssimes felicitats!!! No me'l pense, el poema que ens has deixat és sublim, de segur que els altres versos també estaran plens de llunes, com la teua mà.

Ah i si t'has presentat als Premis Ciutat D'Alzira, molta sort, queda res per al lliurament!!!

Anònim ha dit...

Passa't pel nou bloc d'Effy Stonem. Una mena de reflexió personal que tracta sobre la vida diària i les persones comunes.

www.noiadepoblealaciutat.blogspot.com


Salut!
Effy.

Anònim ha dit...

Enhorabona, em sembla un text sublim. A més, senzill i sense paraules extravagants que només entén una minoria.

Segueix així, és un gran treball!


Salut,
Effy.

Florenci Salesas ha dit...

Les meves més sinceres felicitats. De vegades, existeix la justícia.

Una abraçada,

Olga Xirinacs ha dit...

Et felicito i participo de la teva alegria, la de veure obra pròpia publicada.
És de bon format, el poema que poses, una lúcida reflexió amb el seu lloc per a l'esperança.

Laura Juan ha dit...

Meravellòs, estimat Jesús!
Anit, llegint el teu poema i amb les Goldberg de fons....moment màgic!
GRÀCIES per compartir i et Felicite Suaument per la publicació.Un bes,Laura

Calpurni ha dit...

Gràcies a tots i totes per les vostres felicitacions.
Olga, el poema tenia en principi un altre final encara més esperançador: les llàgrimes brollaven pel naixement del nét.
Laura, quina alegria llegir-te i imaginar-te escoltant eixa música que tu tant estimes i llegint un poema meu!
Salut.

Publica un comentari a l'entrada