 |
| (Imatge presa d'ací) |
Oblidar també és viure.
2.
No hi ha present,
tots els camins són record o pregunta.
dijous, 30 d’agost del 2012
VERS SOLT (IX)
Tot llegint Miquel Martí i Pol m'he trobat aquests preciosos versos en dos poemes diferents seus de Vit-i set poemes en tres temps. Són perles per a la col·lecció.
1.
Oblidar també és viure.
2.
No hi ha present,
tots els camins són record o pregunta.
Oblidar també és viure.
2.
No hi ha present,
tots els camins són record o pregunta.
dilluns, 27 d’agost del 2012
TOT
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Tot soroll es perd
en un silenci
necessari per a
iniciar el renou
del batec que
reverbera
als fràgils indrets indeclinables.
Tot esguard es perd
en una oportuna
mirada perquè ressonen
els laments de les
oportunitats
perdudes en
onsevulla vacil·lació.
Tot paisatge es perd
en un horitzó
tremolós de
sofriment de passos
nonats que tristos enyoren
caminants que hi haurien
d’haver estat.
Tota llum es perd en
la foscor
desesperada de la magolada
inconsistència del
dolor que travessa
el temps i les seues
perennes ombres.
Al cap i a la fi sempre
s’albiren
sorolls, esguards,
paisatges i llums
empresonats en
malaltissos paràgrafs
de color sípia.
divendres, 24 d’agost del 2012
POEMA AMB DATA (XV): VINT-I-QUATRE D'AGOST
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
L'agost és un recolze del camí encés de record.
L'agost l'habiten dies d'emergència en el tacte.
L'agost és un ritme de braços des d'un seté que
agiten els llums artificials de Bilbao.
L'agost és un viatge al nord de les meues
despulles.
L'agost, el vint-i-quatre, és un pont de boques
sobre la ria del desig.
L'agost em grata les venes ara i és un palpís de
soledat en els dits de la tristesa.
L'agost, aquell agost teu i meu, previ a les
pluges.
L'agost i Kanala, la bella latitud de la maresma
que ens omplia les mans.
L'agost, Aste Nagusia.
L'agost de les cartes i de les melodies d'herba en
l'ascensor.
L'agost i les històries d'Àfrica quan se'ns fonien
les parpelles amb els bedolls.
L'agost i ja no existeix la casa ni el telèfon, ni
el balcó del teu pit quan naixien les llàgrimes.
L'agost i l'odi gelat d'oblit com una porga per a
l'amor.
L'agost, i una platja nua que ha imaginat un
adàgio com un ganivet a l'esòfag de les paraules.
L'agost, i m'atrevesc de dir-te que encara
t'estime, malgrat les bambolles de mesos que em
bullen als llavis i que no sé si són certes.
Marisol González Felip
Sirimiri (Memòria de llavis)
La Forest d’Arana, 1994
Més sobre l'autora, ací.
dimecres, 22 d’agost del 2012
VERS SOLT (VIII)
 |
| (Imatge presa d'ací) |
Recorda [...] que tota bandera que voleia avui és un crit de dolor.
Adrienne Rich
Atles d'un món difícil, poemes 1988-1991
Edicions de la guerra, 1994
diumenge, 19 d’agost del 2012
CANÇÓ PER A UNA FILLA
 |
| (Imatge no identifica presa de la xarxa) |
per les arrels del plaer,
per les convulses encontrades
de la carn en desfici,
en el goig de la nit,
en la tendra lassitud de l'alba neta.
Et cercava
pels racons de l'amor o en els calaixos
de plor endins.
Et veia,
t'agombolava en els meus braços mascles,
et contemplava créixer en el migdia.
Et vaig cercar a nivell d'arada, filla,
solcant el cos encès.
Però no hi eres,
t'amagares
en el cap de cantó de la vena més ampla
o en el més balb indret de l'eixorquia.
Ara,
em desisteix per sempre la mà dreta
i els polsos se'm desfan en trista cendra.
¿Per quina incerta
drecera del no-res te me n'anares, filla?
Encara t'endevín com un blanquíssim
mocador dels adéus en les espigues
de juliol, al raig de llum dins la fontana clara,
als ulls profunds d'una noia que em mira
(tot teclejant, potser, la màquina d'escriure)
o qui sap si en un vol de papallons entre les tombes.
Josep M. Llompart
La capella dels dolors i altres poemes
Tres i Quatre, 1981
Més sobre l'autor, ací
divendres, 17 d’agost del 2012
VERS SOLT (VII)
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Que el desert siga
real o no
depen només de qui visca en ell.
(Del poema Altres arribades)
Los diarios de Susanna Moodie (Edició bilingüe)
Ed. Pre-textos, 1991
dimarts, 14 d’agost del 2012
ENDEVINALLA
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi) |
La meua mort és una mort burgesa,
blanca de carn i freda d'entrecuix.
VlCENT ANDRÉS ESTELLÉS
Flirtejo amb ella des del primer dia,
la tinc promesa des del naixement.
Gens atractiva la seva figura,
és vella, enigmàtica i cruel.
Sovint se'n va amb el primer que troba,
bagassa vel·leïtosa sense fre.
És incapaç d'una paraula dolça,
però, malgrat tot això, li sóc fidel.
Jo la conec i ella em coneix a mi.
L'he tingut molt a prop, ha estat a casa,
però encara no hem tingut cap vis-a-vis.
No ens desitgem, però sé que serà meva
en qualsevol moment. No cal patir.
Mentre no arriba aquella data fosca,
intento consolar-me pel camí,
tot pensant que en el nostre matrimoni
la deixaré vídua tot just dar-li el Sí.
Joan Adell Álvarez
Tres estrelles Michelin
Onada edicions, 2011
Més sobre l'autor, ací
dissabte, 11 d’agost del 2012
POEMA AMB DATA (XIV): ANIVERSARI A HARDVARD
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
11/08/95
Escric agost sense èmfasi.
L’escric gairebé en veu baixa,
sense alçar els llapis del paper.
L’escric en minúscula i a càmera lenta.
L’escric només per a mi.
L’escric gairebé en veu baixa,
sense alçar els llapis del paper.
L’escric en minúscula i a càmera lenta.
L’escric només per a mi.
Miro a través del prisma
net d’una tarda d’estiu.
La calor multiplica turistes
i els escampa damunt la pell
bruta de les escales
que duen a Widener Library.
net d’una tarda d’estiu.
La calor multiplica turistes
i els escampa damunt la pell
bruta de les escales
que duen a Widener Library.
Després de vuit mesos
encara busco una rima
eficaç que digui
la teva mort sense traïcions
literàries ni doblecs en la veu.
Una paraula valenta que em sostingui la mirada.
Sota el fuet silenciós de la pluja,
els turistes s'apressen per l'empedrat,
tristos i anònims com caragols.
Sovint el crit i el dolor
són inversament proporcionals.
Per això escric en veu baixa,
sense alçar els llavis del paper.
encara busco una rima
eficaç que digui
la teva mort sense traïcions
literàries ni doblecs en la veu.
Una paraula valenta que em sostingui la mirada.
Sota el fuet silenciós de la pluja,
els turistes s'apressen per l'empedrat,
tristos i anònims com caragols.
Sovint el crit i el dolor
són inversament proporcionals.
Per això escric en veu baixa,
sense alçar els llavis del paper.
Gemma Gorga
Ocellania
Ediciones Parsifal, 1997
Més sobre l'autora, ací
dijous, 9 d’agost del 2012
LOS NADIES
Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.
Eduardo Galeano
El libro de los abrazos
dimarts, 7 d’agost del 2012
POEMA AMB DATA (XIII): DIMECRES, 7 D'AGOST
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
DIETARI
Dimecres, 7 d'agost. Tot el matí
perdut —o potser no— buscant l'encaix
de pensament i mots, per no fer gaire
malbé el silenci. A mes a mes, detalls
poc importants a tall de companatge.
Tarda lenta i tranquil·la. Algun record
mig esborrat per la llum excessiva.
Sóc tardoral, l'estiu em desgavella.
Finalment sembla que l'encaix funciona.
En suma: un dia més per afegir
a la llista no gaire estimulant
d'uns anys viscuts, diguem, entre parèntesis.
Miquel Martí i Pol
Després de tot (dins de Poesia completa)
Edicions 62, 2010
divendres, 3 d’agost del 2012
PENSAMENTS PINTATS (X)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
