 |
| (Imatge presa d'ací) |
Oblidar també és viure.
2.
No hi ha present,
tots els camins són record o pregunta.
dijous, 30 d’agost del 2012
VERS SOLT (IX)
Tot llegint Miquel Martí i Pol m'he trobat aquests preciosos versos en dos poemes diferents seus de Vit-i set poemes en tres temps. Són perles per a la col·lecció.
1.
Oblidar també és viure.
2.
No hi ha present,
tots els camins són record o pregunta.
Oblidar també és viure.
2.
No hi ha present,
tots els camins són record o pregunta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
1-I tant mentre oblidem anem vivint encara que sigui amb regust enyoradís...
2-El passat el portem sempre de bagatge, i el futur és ple de somnis que desitgem...
Entre els dos, el present és un instant efímer.
Petons.
Completament d'acord amb tu, M. Roser.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada