EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dijous, 30 d’agost de 2012

VERS SOLT (IX)

Tot llegint Miquel Martí i Pol m'he trobat aquests preciosos versos en dos poemes diferents seus de Vit-i set poemes en tres temps. Són perles per a la col·lecció.
(Imatge presa d'ací)
1.
Oblidar també és viure.

2.
No hi ha present,
tots els camins són record o pregunta.


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

1-I tant mentre oblidem anem vivint encara que sigui amb regust enyoradís...
2-El passat el portem sempre de bagatge, i el futur és ple de somnis que desitgem...
Entre els dos, el present és un instant efímer.
Petons.

Calpurni ha dit...

Completament d'acord amb tu, M. Roser.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada