EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimecres, 10 d’octubre de 2012

JOC D'ESCACS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Blanc i negre,
negre i blanc,
joc d'escacs.

La vida és
una gran taulell,
on els peons
volem ser reis;
cavalls, orfils, 
i tots el rocs
són enemics...

----------------

De sobte un jorn
al més amunt
una veu diu:
"escac i mat"!
(i cessa el joc)

Carmelina Sánchez Cutillas
Obra poètica
Consell Valencià de Cultura, 1997

Més sobre l'autora, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La resolució de la partida d'escacs de la vida,
se'ns escapa de les mans...
Bon diumenge.

Calpurni ha dit...

I tant, Roser, i tant!
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada