EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimarts, 4 de març de 2014

VIST

(Imatge de Luis Marcelo Morais, presa d'ací)
Sala de espera.
Tranquil·lament dormita
un pacient.


3 han deixat la seua empremta:

Anònim ha dit...

Bonito post.

M. Roser ha dit...

Pobre, ves a saber l'estona que fa que s'espera...Fa pena tan sol, sense ningú amb qui compartí un moment trist...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

És dur esperar sense saber si allò que s'espera n'arribarà.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada