EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimecres, 28 d’octubre de 2015

NARCOSI

(Imatge pròpia)
   Massa anys, massa dies, massa hores 
t'han calgut a la fi per comprendre    
  els sentiments dels hòmens que riuen i ploren. 
Massa desenganys, colps i venjances   
  per afirmar que el teu país és fruit   
  del temps 
i millorable. Com si de vi de bona collita   
  parlàvem.
  Un sol redó, una lluna plena a les nits   
  d'hivern 
succeixen. Un matí, company, t'ha de  
  sorprendre
la fragor dels ocells lliures.

Pere Bessó
La terra promesa
Ed. Bromera, 1988
Més sobre l'autor, ací i ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Per sort tot és millorable, els sentiments, el país...
Petonets.

Olga Xirinacs ha dit...

No sé si és ben cert, però ho deu ser per a l'autor. A una tendra edat ja estimàvem els ocells lliures. Sí que a les velleses els escrivim poemes.

Calpurni ha dit...

Ser lliures, sempre en la nostra naturalesa.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada