EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 13 de març de 2016

UNGLES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La ciutat;
només la teua mirada
arrapant-la
amb feréstega rebel·lia.
Escoltant el dolent
tecleig dels sobreviure
a un temps on les impotències
s'engulen
el goig dels somnis. 


Maria Carme Arnau Orts
Clissar les hores
Ed. 7 i mig, 1998
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

A mi em costaria somniar en una ciutat gran, als pobles el silenci t'ho posa més fàcil...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Somniar en qualsevol lloc. Semp`re somniar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada