EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 30 d’agost del 2016

POETES LETRAEDETANS: JOAN CASTELLANO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ALGUN DIA GUANYARAN ELS ATENENCS

Algun dia guanyaran els atenencs.
Quan ja res no estiga escrit
i s'equilibren les forces,
moriran els complexos a mans de la raó.

Aleshores guanyaran els atenencs; 
aquells qui créiem vençuts 
hauran guanyat per nosaltres, 
com un deute finit, un deute resolt. 

Quan hauran guanyat els atenencs
caldrà fundar nous canins,
car no hi haurà cap botxí 
enemic dels nostres passos.

Algun dia guanyaran els atenencs 
i s'hauran d'acostumar a la victòria.

Joan Castellano
Icària
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 27 d’agost del 2016

POETES LLETRAEDETANS: PURA PERIS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
COM NO SOMIAR-TE

Com no somiar-te 
si com un lladre 
emparat per la fosca nit 
sigil·losament has entrar al meu llit. 
Com no estimar-te 
si com la llum de tardor 
la rialla dels teus ulls 
enardeix el meu cor. 
Com no oblidar-te 
si com el tardorenc vent 
despulla els arbres,
sense tu sóc el no-res. 
Com no somiar-te...


Pura Peris
Tasts de vida
Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 24 d’agost del 2016

POETES LLETRAEDETANS: VÍCTOR IÑÚRRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
13 FOCS, 13 ROSES


Cinc d'agost, ens cal sumar
5 més 8, 13 ens fan
Cinc d'agost, Calor i Mort
Fresca collita de roges roses
Què impediren florejar

Jardí de sang
Roig de foc
Calor d'agost
Odi mortal

Eren 13. 13 foren,
Les Roses del jardí aquell
Què les tiges van talar
Sens permetre que el perfum
De sa flaire noble i jove
Fóra brollador de Vida
I exemple de Llibertat

Perdérem les 13 Roses
I milers més, ignorades
Per l’aterridor forfet
De no pensar i sentir
El que amb la “Llei?” obligaven

Però no es van adonar
Què en el fons d’aquella terra
13 Roses arrelaren
I en nova germinació
Són la nova floració
Del Jardí de l'Esperança
De Llibertat i Il·lusió
Què en aquest 5 d'agost

Recordem amb tot l’amor.


Víctor Iñúrria
Pessics de vida
Ed. Neopràtria, 2015
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 21 d’agost del 2016

POETES LLETRAEDETANS: JORDI GUEROLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Repassava cada pocs minuts
la carta que va rebre      
i escrutava repetidament       
cada línia, cada paraula.
Estudiava atentament        
l'elecció de cada mot       
i buscava sentits ocults.
Maleïa la sintaxi, 
la polisèmia, les figures literàries...  

Amb una mà sostenia un paper.
Per la seua ment, mil paraules   
es barallaven i totes perdien.
Cada minut, la blancor del full   
derrotava l'exèrcit de vocables     
i va comprendre per fi    
el significat d'aquelles línies: 

estem sols

Jordi Guerola
Amagatalls
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací

dijous, 18 d’agost del 2016

POEMA AMB DATA (LXXIX): ALTAIR

(Altair. Constel·lació de l'Àguila)
Hem retornat a aquella platja on l'alba
vam retrobar junts un divuit d'agost;
també ha marxat la lluna de vacances,
però Altair, far profund, encén la nit.
Germanes de llet, dues llunes lluen
les ovalades fletxes dels mugrons,
i el triangle del cel s'obre en la fosca
—pugen escumes d'arrissats cabells—...
Sobre l'anar i venir de les onades
hi ha el vaivé de la nostra passió,
i als meus palmells, natges de sorra humida.
I l'alquímic instant que ja
                                         ens dissol,
es fon amb la mirada aguda d'Àguila

que ens va llançar l’estel... —Fa disset anys.

Miquel Pérez-Sànchez
Harmonia Mundi
Ed. Columna, 2000
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 13 d’agost del 2016

POETES LLETRAEDETANS: ENRIC SANÇ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

...d'aquí avant siga l'ordenar a vós, 
que sense beneplàcit vostre el benavenir seria errar...
                                         Mossén FENOLLAR

L'ATZAR

Faig els versos de fang  
i així te'ls faig cantar. 

Mes perdut entre els funs 
en blanc, no sóc enlloc. 
Ara més bufa el vent 
on ençà ets el meu mar. 

Al caos centre sent 
entre fulls somiar 
nostre desert en flor. 

Dos i dos en són cinc, 
quatre i un en la tardor. 
I enllà no és massa dir. 

Ara se m'ha fet fosc.

Enric Sanç
Les hores concèntriques
Ed- Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 10 d’agost del 2016

D'ENÇÀ QUE ELLA PARTÍ (Tu Fu)

(Imatge pròpia)
Ah, no em porteu més flors!
Vull branques de xiprer. 
Així que el sol és post 
darrera les muntanyes, 
em poso aquell vestit 
tan blau i tan lleuger,
i m'adormo entre els joncs 
tendres, que ella estimava.

Marià Manent
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 7 d’agost del 2016

EL RECORD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Si és ta veu una brisa fugissera, 
mai no diràs el teu secret. 
Tot home viu a sa manera. 
En el seu clos s'està distret. 

Si del record ne fas ta cantilena 
el teu record ve a s'esfullar. 
No sabràs mai quina aigua el mena
i se l'emporta riu enllà. 

Sospir de llum, vida il·lusòria, 
eixint d'un món entenebrit, 
cristall perdut que en la memòria 
s'aviva i torna al pur oblit.

Josep Sebastià Pons
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací

dijous, 4 d’agost del 2016

QUATRE COSES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
M'abelleixen quatre coses: 
—qui prou les sabrà lloar? 
El sol que bada les roses, 
l'aigua que les fa brostar, 
la rosada que les mulla 
i el vent que les esfulla 
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autora, ací i ací

dilluns, 1 d’agost del 2016

LIBÈL·LULA

     
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Venies.
     El cos inseparable d'escates i ametistes de menta se m'ofegava a les golfes, guaita de fades, en un instant desolat. Verda i honrosa, amb la fina pesantor de l'infinit als llavis i el fred senyal d'un  viure inconsistent al darrera, vas pujar a la meua galàxia de focs  furients.
     Ara fas branquillons de luxúria amb els meus cabells esmorteïts. Perquè, com diries segur en acabant, somoguda per una terrible llampada de clarividència interpersonal, en ser la desfeta d'invisibles ales que em condemna, ja reprenc el camí indesxifrable, amb la fidel ferida que m'acompanya cada dia.
    I si cavalque gaseles furtives entre les flames fèrtils d'adolescents deleroses, sempre torne a tu i per la teua aroma defallesc o bé m'amague a l'ombra de la teua esquena esveltíssima o, embadalit pel rictus furtiu que estogen els guaites de les teues mareperles, m'ajorne sempre el present que parsimoniosament et retalla a la meua mida, estrictament carnosa i excessiva.

Francesc Collado
Aigüestortes
Ed. Bromera, 1991
Més sobre l'autor, ací i ací