POEMA AMB DATA (LXXIX): ALTAIR

(Altair. Constel·lació de l'Àguila)

Hem retornat a aquella platja on l'alba

vam retrobar junts un divuit d'agost;

també ha marxat la lluna de vacances,

però Altair, far profund, encén la nit.

Germanes de llet, dues llunes lluen

les ovalades fletxes dels mugrons,

i el triangle del cel s'obre en la fosca

—pugen escumes d'arrissats cabells—...

Sobre l'anar i venir de les onades

hi ha el vaivé de la nostra passió,

i als meus palmells, natges de sorra humida.

I l'alquímic instant que ja

                                         ens dissol,

es fon amb la mirada aguda d'Àguila

que ens va llançar l’estel... —Fa disset anys.

Miquel Pérez-Sànchez

Harmonia Mundi

Ed. Columna, 2000

Més sobre l'autor, ací