EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 29 de maig del 2017

[LA TEVA BOCA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La teva boca, espiral 
de dolls de coure i joc, 
se centra en mi; 
els rovells celestials ens 
anomenen, quan les nostres
       veus-misteri 
arrenquen pèls al vidre. 
Separats, avancem per camíns 
veïns, on cel i brau, batejats
       amb forques,
       somriuen; 
sento prop el teu lluny, 
un raig m'acarona tranquil.


Miquel de Renzi
Tres fan la centena
Edicions del Mall, 1978
Més sobre l'autor, ací

divendres, 26 de maig del 2017

CAMINS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CAMINS 

M'estime les senderes solitàries, 
transitades només per un silenci 
que guaita 
potser un diàleg intens, 
potser una amistat o un amor, 
sempre un secret per desvetllar. 

Hi ha camins que s'acaben, 
com hi ha camins que ens duen a altres.

Hi ha tants camins que es perden, 
inacabables...!

Antoni Prats
La joia
Ed. Bromera, 2008
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 23 de maig del 2017

ESCALPEL I METRÒNOM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Escalpel i metrònom
compartien silenci
al piano del pare,
en la meva infantesa.

Només ara, amb el temps,
en començo a sentir,
en començo a comprendre
les estranyes històries.

El temps tan ben tallat.

[Traducció de l'estonià feta per Jaume Subirana]
Doris Kareva
Aja kuju
Verb, 2005
Més sobre l'autora, ací


[Skalpell ja metronoom] // Skalpell ja metronoom / mu isa klaveril / enda vahel hoidsid vaikust, / kui ma olin laps. // Nüüd alles, aegamööda, / olen hakanud kuulma, / mõistma / nende kummalisi lugusid. // Imeõhukeseks ihuvad need aja.

diumenge, 21 de maig del 2017

PASSEIG POÈTIC DEL PUIG DE SANTA MARIA

Dins de les activitats que l’Ajuntament del Puig de Santa Maria ha preparat per a la 2a Setmana de les Lletres, hui ha tingut lloc un recorregut cívic pel Passeig Poètic. Enguany he estat invitat a llegir un dels meus poemes que restarà imprés en el passeig durant tot l’any al costat dels d’altres poetes.
Aquest és el poema d'"Inventari de fragilitats" que hi he enviat:

                 Llevàrem l’àncora.
Ens vam aventurar
per aigües desconegudes
i territoris perillosos per a l’amor
com qui es fa a la mar sense mapes ni brúixola.
Volguérem assenyalar els punts cardinals
amb la fragilitat de les nostres abraçades,
orientar-nos enmig
                 del desordre dels nostres cossos,
marxar mar endins o terra enfora, que tant li fa
a l’espill de les aigües salabroses del desig.
Nauxers maldestres, navegàrem
al bell cor de l’aigua novella, imprudents
com qui nada envoltat de taurons.
Resseguírem vents despullats: horitzons
transparents: aurores insomnes: capvespres
resplendents: escumes iridescents...
Amb l’efervescència peremptòria
                del deler volguérem abastar la mar.
Mar enllà, però, sospitàrem que no trobaríem
la nostra Icària.
                         Massa tard:
vam arribar a terra incògnita.
I ensopegàrem, orfes de fars, amb roques
filoses que tallaven com guillotines.
Ptolomeu ja havia advertit
en els seus mapes de l’existència de serps de mar
i certes criatures perilloses: Hic sunt dracones.
       I també de caníbals. Nosaltres.
D’aquella travessia només quedà al bell mig de la mar
              el derelicte del nostre atreviment.
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016

dimecres, 17 de maig del 2017

[MULTIPLICÀVEM PEIXOS I PARAULES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
multiplicàvem peixos i paraules 
escorcollàvem llibres
                       i pedres antiquíssimes
      amuntegant 
còdols i vidres
      cercant somnis i noms 
petges de llum escoltant els sons
                    dels cargols marins 
i el vent entre les gorges 

vam crear ponts i camins resplendents 
de bat a bat oberts
                     als dies i les nits 
i escriguérem insomnes
                          cròniques invisibles 
jorn a jorn escriguérem 
històries i amors 
amb segles i batalles 
fams i suors de segles
      revoltes sense fi 
i amb noms oblidats i volguts
      ennumeràrem 
tots els detalls de totes les memòries 
sense oblidar les hores i els moments
les llargues nits viscudes
les pedres soterrades 
el marbre i la maragda 
i els anys d'ales incertes 
i vam veure el futur dels nostres somnis 
el poble el nom i la paraula


Jaume Pérez Montaner
Museu de cendres
Diputació Provincial de València, 1981
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 13 de maig del 2017

[HE TROBAT QUE UNA NIT...]

(Posta de sol sobre el Nil. Imatge pròpia)
He trobat que una nit 
pot omplir-se 
de paraules ben baixes. 
I que els més suaus 
pensaments volen 
per l'aire. 
Fins i tot qualsevol 
estrella pot baixar, 
dir-te un secret 
a l'orella. 
Sensacions meravelloses 
inunden el temps. 
Em conforme... 
Els crits dels semàfors 
han deixat soleta
la lluna. 
Una palmera ha gratat el cel. 
Fent-li una pessigolla petita 
al dit gros.

Fina Cardona
Pessigolles de palmera
Edicions del Mall, 1981
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 10 de maig del 2017

Sl TU NO LA MIRAVES

(Imatge pròpia)
(Demà Olga fa 81 anys)

Sl TU NO LA MIRAVES

ARRIBAVEN ONADES sense fred, 
acostaven la nit i no ho sabien. 
Els pins fugien cap al nord, vençuts 
pel llevant sense treva. 
No aquella tarda, amor, no aquella, 
que l'aigua sense tu venia trista 
i es moria en miralls vermells i grisos, 
sense memòria teva, sense mans 
perdudes a l'escuma. No semblava 
que alguna cosa dins pogués ser viva 
si tu no la miraves.


Olga Xirinacs
Suite marítima dins d'"Óssa major". Poesia completa (1977-2009)
Ed. Òmicron, 2009
Més sobre l'autora, ací i ací

diumenge, 7 de maig del 2017

TOTS ELS TEUS ANYS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TOTS ELS TEUS ANYS

Per molts anys que passin hi ha segons que queden. 
Cura'ls com el bon vi, et donaran vida 
i sang per la nit dels temps i la carn. 
Llavors podràs llegir Homer amb placidesa, 
somiar en noves ítaques i aprendre 
que el destí no era una carta marcada, 
sinó una carretera estreta i llarga 
per on has transitat tots els teus anys. 
Si hi vinc, jugarem com quan érem nens 
i ploraré si no em deixes la pilota. 
No tot passa en debades. Hi ha moments, 
pocs, és ben cert,
                            que valen una vida.


Rafael Vallbona
Platges de la ment
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autor, ací

divendres, 5 de maig del 2017

ARETÉ

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
Ella guarda un calcetí meu 
al seu armari, una prenda 
inútil que mereix el vell amor 
d'uns mesos d'hivern i d'almoina. 
Encara escoltaré la criatura 
que elles diuen pena per no
perdre'm la processó de l'oblit 
entre les coses que no volien ser-nos. 
Volia fugir i em vaig perdre  
endevinant aquell silenci de veus:  
no hi ha més tristesa que la que gastes  
i jo encara guarde l'altre calcetí.  
L'amor era un exiliat entre nosaltres,  
el vàrem foragitar com un jueu de la terra,  
i ara ens mira des del seu paradís, riu;  
nosaltres no érem sinó la seua creació,  
ho comprenia tot, i nosaltres respiràvem,  
mentrestant, i ens miràvem els ulls per a gaudir.

Salvador Iborra
Un llençol per embrutar
Viena Edicions, 2003
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 1 de maig del 2017

[ENCARA NUA...]

(Imatge pròpia)
Encara nua 
m'acoste a la finestra, 
per espiar l'home 
que s'allunya carrer amunt, 
silenciant 
amb prou feines, el dringar 
d'unes quantes monedes. 

No només és l'amor 
el que aquí em reté 
justificant temptació i desvari,
sinó la teua manera d'estimar. 

¡Es fa de dia a Istanbul! 

Contemple fascinada 
els primers resplendors 
que trenquen amb la seua llum 
un laberint d'ombres.


María Teresa Espasa
Diario de sombras
Ed. Brosquil, 2006
Más sobre l'autora, ací

[Traducció del castellà feta per mi]