EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 17 de maig del 2017

[MULTIPLICÀVEM PEIXOS I PARAULES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
multiplicàvem peixos i paraules 
escorcollàvem llibres
                       i pedres antiquíssimes
      amuntegant 
còdols i vidres
      cercant somnis i noms 
petges de llum escoltant els sons
                    dels cargols marins 
i el vent entre les gorges 

vam crear ponts i camins resplendents 
de bat a bat oberts
                     als dies i les nits 
i escriguérem insomnes
                          cròniques invisibles 
jorn a jorn escriguérem 
històries i amors 
amb segles i batalles 
fams i suors de segles
      revoltes sense fi 
i amb noms oblidats i volguts
      ennumeràrem 
tots els detalls de totes les memòries 
sense oblidar les hores i els moments
les llargues nits viscudes
les pedres soterrades 
el marbre i la maragda 
i els anys d'ales incertes 
i vam veure el futur dels nostres somnis 
el poble el nom i la paraula


Jaume Pérez Montaner
Museu de cendres
Diputació Provincial de València, 1981
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Va ser una vida plena de somnis, il·lusions , bellesa...Què més es pot demanar?
Bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

Gaudir de tot.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada