LA MÀ DE MON PARE

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

LA MÀ DE MON PARE

Tot observant el palmell de la teua mà

veig les penúries del passat i del futur.

Tot observant el palmell de la teua mà

veig el firmament de la meua infància,

quan encara podia volar fins a la lluna

i tots els meus somnis serien una realitat.

Pare! El temps ha passat,

he tornat dels somnis a la vida.

He sostingut en les meues mans els bocins

dels meus somnis destrossats.

Els he mòlt per a protegir-me,

els he afilat per a mantenir-me viva,

els triture novament,

per a ser capaç encara

d'estimar, tenir esperances.

Pare! Si ma vida novament es fera,

sé que tu recolliries els trossos,

tot i que et tallarien el palmell de la mà,
tot i que et feririen profundament.

Nguyen Bao Chan
Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció meua a partir de la versió en castellà del festival de poesia de Medellín]

Ací es pot escoltar la recitació de l'autora de l'original en vietnamita. 

POEMA AMB DATA (CIII): TOT CONTEMPLANT EBRI DES DEL MIRADOR DEL LLAC, EL 27 DE JUNY

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TOT CONTEMPLANT EBRI DES DEL MIRADOR DEL LLAC, EL 27 DE JUNY

I

Núvols negres. La tinta vessada

tenyeix a mitges turons i muntanyes.

Cristal·lina pluja, que esguita perles

sobre la coberta de la barca.

Arriba una ventada agranant tot.

Des del mirador ho contemple:

l’aigua s’ha tornat cel.

II

Peixos i tortugues, lliures,

ens vénen seguint sense por.

Lotus sense amos

floreixen per tot el llac.

Bressolat per l’aigua, des del meu coixí,

veig pujar i baixar la muntanya.

Emportada per la brisa,

la meua barca balla amb la lluna.

Su Dongpo (SU SHI) (1036-1101)

Més sobre l'autor, ací i ací

[SÉ QUE NO M'IMPORTES]

(Imatge de la pel·lícula King Kong, 1933)

Sé que no m’importes. Ho sé, amb totes les lletres.

La teua puta cara de santa encantadora

de serps. Jure que no m’importa

gens. Encara que caiga a sobre meu l’edifici

aquell de Manhattan on un goril·la caçava

avions i la teua bellesa mentre em veus

i somrius però dic que no per dins

encara que em caiguen a sobre tots els edificis

de Manhattan, tota la gran illa granítica

de Manhattan, mentre tu somrius i, hòstia,

posen remember pels altaveus i se m’ericen

fins i tot els pèls de llocs que desconec quan

arribes i em toques. Només una mica. Al braç.

I tanta paret i tants blocs de granit o calcaris

i tants quilòmetres de mur absurdament alt,

llarg fins l’infinit, i tot per terra per una merda

de música remember i tu que ni em dius res.

Només somrius.

Josep Lluís Roig

La llum del curtcircuit

Editorial Bromera, 2018

Més sobre l'autor, ací

GRILL DE LIANG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GRILLO DE LIANG

Se vive no en las distancias

sino en tus proximidades.

Fragmentar el tiempo abre diminutas

eternidades.

Hay quienes esperan que un alud abra su jaula

para abandonarla.

Hay quienes creen que el polvo

los sedimentará hasta convertirlos en perlas.

Son seres de la espera, de la acumulación de días.

Antes de tener sentido de proporción

el grillo vencía al elefante.

Después inventamos la lógica

y convencimos al grillo de su debilidad.

---

GRILL DE LIANG

Vius no en les distàncies

sinó en les teues proximitats.

Fragmentar el temps obri diminutes

eternitats.

N'hi ha que esperen que una allau obriga la seva gàbia

per abandonar-la.

N'hi ha que creuen que la pols

els sedimentarà fins convertir-los en perles.

Són éssers de l'espera, de l'acumulació de dies.

Abans de tenir sentit de proporció

el grill vencia l'elefant.

Després inventàrem la lògica

i convencérem el grill de la seva debilitat.

José María Zonta

Casa de la condescendència

Tres Fronteras Ediciones, 2010

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]

LES FERIDES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LES FERIDES

M’estic a casa aparentment per força,

devorant un plat buit de mossegades

com qui oblida el que vindrà. Tinc el cor

sincer com el pinyol d’una cirera.

M’excita el paladar i assaboreixo

paraules dissecades sense gust.

Quan surto no recordo les estrelles

ni a qui abraçava mentre els ulls brillaven.

He dormit a la gola d’un tauró

i m’he empassat les teves arracades

amb una ampolla de vi blanc d’agulla.

Jordi Roig

Escopir al fang (Redempció)

Viena Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací

NASCEMOS PARA O SONO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NASCEMOS PARA O SONO

Nascemos  para o sono,

Nascemos para o sonho.

Não foi para viver que viemos sobre la terra.

Breve a penas seremos erva que reverdece:

Verdes os corações e as pétalas estendidas.

Perque o corpo é uma flor muito fresca e mortal.

---

NAIXEM PER A DORMIR

Naixem per a dormir,

Naixem per al somni.

No hem vingut a la terra per a viure.

Aviat serem herba que reverdeix:

Verds els cors i els pètals desclosos.

Perquè el cos és una flor molt fresca i mortal.

[Traducció del portugués feta per mi]

---

Nacemos para el sueño, nacemos para el sueño.

No hemos venido a la tierra para vivir. Pronto seremos yerba que                                                 apenas reverdece;

verdes serán los corazones y los pétalos abiertos.

Nuestro cuerpo es una flor fresca y mortal.

[Traducció al castellà feta per Antonio Gamoneda: “Mudanza”, diu ell]

Herberto Helder

                                  De Cicle náhuatl en Bebedor nocturn

Portugália Editora, 1968

Més sobre l’autor, ací

FUGIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

“Va ser una nit. Anem-nos a morir, va dir la mare. M’agafava fortament la mà. 

Jo la seguia dòcil, ben unit a l’amor i el ventre que em guiaven a tornar a néixer del dolor de dona.” 

Màrius Sampere

FUGIDA

Vam fugir de nit.

Vas agafar una bossa amb dues mudes

i un carret d’anar a comprar ple fins dalt

dels teus silencis i ferides.

I jo un cotxet de nines.

I ell trasbalsat obstaculitzant la porta de casa.

La discussió era jo.

Jo i les pastilles que no volies prendre.

Meritxell Gené

Després dels esbarzers

Pagès Editors, 2018

Més sobre l'autora, ací i ací

CODA DE LA DESTRUCCIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CODA DE LA DESTRUCCIÓ

                                 La muerte es algo urgente

                                           J. CORTÀZAR

El dia obre sa llengua gelada

i escolto la flauta de set canyes sonar

com un fil entre el narcís i l’anet

i em pregunto què van cantar els poetes

que van insinuar la paraula de la destrucció.

Miro com cremen les iuques

malgrat la seva saba aquosa,

la rapidesa amb què es diu

s'ha cremat tot:

la fullaraca dels geranis,

les espores del pebrer,

les espines de la palmera

o el tronc d'un abatut llorer.

Incendio els rostolls

que romanen després de la nit.

S'anuncia una mort moderada

com el dia o el poema,

com la cançó, la seva llunyania,

la música ja sense música tot just.

He corejat totes les síl·labes de la terra

que trepitjo des d'aquest turó,

i més enllà la ciutat i les seves muralles,

i aquí els cossos entumits

dels soldats sota la roca,

els estratègics cadàvers de la guerra.

Aixeco pedres i les amuntego

al mur, en els límits de l'hort

de codony i calavera,

per besar un crani cap per avall,

quins ulls calorosos, imprevistos.

Mentre els comerciants inauguren

la seva capella en el temple,

la llum clava les ungles i cau

la música des de les vidrieres.

Oh déu recollit i ombrívol

dels diccionaris, gaudeix

amb la teva mirada d'allò innombrable

i crema les notes d'un òrgan de sàndal:

mentre els déus callaven la seva absència

darrere el llenguatge va viure el poema.

Juan Carlos Elijas

Tríptics dels déus absents

Onada Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací i ací

COLOR PRIMIGENI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COLOR PRIMIGENI

Recordar és anar

a la recerca del color primigeni,

del pigment ancestral,

ignorant l’oxidació

i els aglutinants.

Mirar a través

del vernís dels anys,

sense caure mai

en la temptació

de repintar. 

Alba Fluixà Pelufo

Geografies de l'atzar

Ed.Bromera, 2018

Més sobre l'autora, ací

HUI, NO FARÉ UNA PERFORMANCE

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)

HUI, NO FARÉ UNA PERFORMANCE

Les imatges es confonen

amb el fang dels somnis.

S'escolta un gratar d'ungles,

irònics himnes, cavar la terra,

el soroll de l'esperança,

por, fugir dels rails.

Un nadó és plor viu,

és infern sense paraules.

Boca que xucla el pit de ferro,

pell d'acer que guareix el somni.

Estel Julià

Entre mots i versos (Festa de la posia 2014)

Publicacions de la Universitat d'Alacant, 2016

Més sobre l'autora, ací