EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 30 d’octubre del 2019

LA DEFLAGRACIÓ

(Luis Egidio Meléndez. Natura morta amb salmó, llimona i recipients, 1772. Museu Nacional del Prado)
La deflagració

Aquí noto el gallet de fullaraca, a l’esquena,
una bala rebotada, una cremor forta de ferida neta,
un orifici d’entrada i un de sortida i, en l’interval,
una sala hipòstila que recull una altra aigua, a punt
per al bany de la musa. Així m’assec a la cadira
de fals travertí, a esperar com omplir amb paraules
d’emplastre els nius deserts, com retenir amb petites
preses cada glopada que s’esgarria a l’hort.
Hi haurà alguna manera de fer una nova boïga
per sortir a respirar, una mica d’aire, una mica de llum,
uns pocs centímetres per uns quants mil·límetres.
Oblidarem l’ofec, traient-lo de sota la molsa, vomitant-lo
una i una altra vegada, fins a aconseguir una obra serena,
un paper escrit que no hàgim de llençar als escombralls.

Un paper per deixar a la taula del despatx, al costat de
es meves coses, abans d’absentar-me del quadre.

Ara és ja un bodegó.

Ramon Cardona
Tocat i enfonsat
Edicions Proa, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 26 d’octubre del 2019

MOSQUIT-TIGRE

(CDC Wikimedia)
MOSQUIT-TIGRE

És tan vanitós
com nosaltres,
les teves víctimes.

Desfàs
paradisos febles;
malmets moments
potser màgics.

Si et matem de set;
mors;
si et fumiguem,
desapareixes.

Ets un amistançat
de l’estiu,
i no sabem
qui és la teva família.

T’esperem, et temem,
no et volem,
i tu, per feblesa,
vens, t’obstines.

Marta Pessarrodona
Animals i plantes
Editorial Meteora, 2010
Més sobre l'autora, ací i ací

dimecres, 23 d’octubre del 2019

[L'AMOR PERFECTE...]

(Imatge pròpia)
L'amor perfecte que tiba el cant del cos
l'embriaguesa dels cossos 
com l’instant etern de la consumació
com el vent del desert la vastitud
com la bellesa del crepuscle al dematí
com l’esperança de la mort
com la paraula subtil i fugissera
com la destral del temps indefugible.

Mai no són les ferides inútils.

Enric Sanç
Vides de vidre
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 20 d’octubre del 2019

INVOCACIÓ

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
INVOCACIÓ

A tu t’invoco, petit germà meu sobre el teu llit de mort. Tirat a sobre, allí deixat, embolicat en draps i més draps i petits vestits de nounat i plorant sempre. Tan petit. Tan allargassat i petit. Ros com el sol, absurd com les coses que es mouen entre dues fronteres i fan dubtar de tota realitat. Fràgil com el gel que cobreix el llac i no pot suportar ni el pes de l’au migratòria pocs segons. Blanc i trist, com si algú hagués deixat dins seu una llarga condemna. Tímid i poruc animal humà que vas néixer amb l’alè de la mort a templa i templa, fins que te’n vam poder arrencar, a tu t’invoco!
Clínica del Perpetuo Socorro, Lleida.

Dolors Miquel
Ictiosaure
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací

dijous, 17 d’octubre del 2019

REBUTJAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

REBUTJAR

Una muntanya
no rebutja la poesia;
ni tampoc els núvols,
l’aigua o les estreles.
És sempre la gent
qui la rebutja,
per por,
per odi
i amb xerrameca.

Shuntaro Tanikawa
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 14 d’octubre del 2019

[ENTERC I IMPRUDENT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Enterc i imprudent
sotge els gestos
presos en els capcirons
              dels meus dits,
el secret incandescent
           dels nostres noms
i la impossible presència
         d’aquell temps.

D’aquella tebior
             només resta
una bombeta fosa
i tota la llum que
       d’ella no va nàixer.

Jesús Giron Araque
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016

dijous, 10 d’octubre del 2019

NAAJIL A PIXAN / LA CASA DE LA TEUA ÀNIMA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
NAAJIL A PIXAN
A t’aane’ un naajil a pixan,
tumen ti’ kuxa’an a laats’ilo’ob.
Ti’e úuchben xa’anilnaj,
ti’ tu’ux ku k’a’ajsaj a kajtalil,
ti’ ku p’aatal t’aan.
Le béetike’
ma’ a wok’ol u kiimil a wíinklil,
mix a wok’ol a kiimil a pixan;
a wíinklile’,
máantats’ ku p’aatal ich u yich a páalal;
a pixane’
máantats’ ku léembal ti’ u yich xuxil eek’ob.
***
LA CASA DE TU ALMA
Tu idioma es la casa de tu alma.
Ahí viven tus padres y tus abuelos.
En esa casa milenaria,
hogar de tus recuerdos,
permanece tu palabra.
Por eso,
no llores la muerte de tu cuerpo,
ni llores la muerte de tu alma;
tu cuerpo,
permanece en el rostro de tus hijos,
tu alma,
eternece en el fulgor de las estrellas.
***
LA CASA DE LA TEUA ÀNIMA
La teua llengua és la casa de la teua ànima.
Ací viuen els teus pares i els teus avis.
En aquesta casa mil·lenària,
llar dels teus records,
roman la teua paraula.
Per això,
no plores la mort del teu cos,
ni plores la mort de la teua ànima;
el teu cos,
roman a la cara dels teus fills,
la teua ànima,
es fa eterna en el fulgor de les estreles.

Jorge Cocom Pech
Més sobre l'autor, ací
[poeta de llengua maia]

[Traducció al català feta pr mi a partir de traducció al castellà feta pel Festival de Poesia de Medellín]

dilluns, 7 d’octubre del 2019

LOS VIAJEROS

(Original escrit per Juan Gil-Albert.)
(Exposició "Equipatge de tornada. La biblioteca de l'exili de la Biblioteca Valenciana".)
LOS VIAJEROS

Desconocedores del destino que los conduce,
atentos a la llamada del mar que brilla ante sus ojos
como una misteriosa materia anonadada,
se pasean sumergidos en la fatalidad de su sueño.

Un claro sopor de brasas los envuelve
y les motea pómulos febriles con un agua de ansiedad.
Van bajo las pálidas palmeras del invencible estío
y las mariposas chinescas les aportan la fugaz ilusión de la lejanía.

Sólo tras muchos años habrán madurado sus infortunios
y desperdigados por tierra, unos y otros, 
agonizarán indistintamente en sus rincones oscuros
mientras aquí, estos grises ramajes indiferentes, continúan su [hastío.

Viajar es ir muriéndose lentamente,
pasando como en ascuas sobre la triunfante melancolía
e ir abandonando lo más inaprensible de nuestras tristezas
en esos lánguidos parajes que nos ignoran.


Juan Gil-Albert
Las ilusiones con el poema de El convaleciente
Imán, 1945
Més sobre l'autor, ací

divendres, 4 d’octubre del 2019

CAMP DE BATALLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Camp de batalla


M’amago a les golfes quan arriba l’enemic. Em descobreixo un exèrcit de pèls a l’avantbraç, dos canons carregats als pectorals i les ungles esmolades. Ho sé, la treva no fa pau, al cos hi tinc barricades en flames i hi vull les cicatrius, amb formes d’animals i núvols baixos, que pugui repassar sense esquinçar-les. Ajupida sota els trastos vells, ho sé: fugir de la guerra vol dir tenir totes les batalles pendents.

Carla Fajardo
Limítrofes
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 1 d’octubre del 2019

DIES D'OCTUBRE

(Imatge pròpia)
DIES D'OCTUBRE             

d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres
             Miquel Martí i Pol

Arrambarem els mots mentre fem solcs
a la terra inquieta.
Sortiran arrels a l'embat de la força
i serem brolladors de fets irrenunciables.

El temps dirà la darrera paraula.
Nosaltres direm "sempre".

                            I serà Octubre.

Imma López Pavía
Solsticis
Vincle editorial, 2019
Més sobre l'autora, ací