EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 20 d’octubre de 2019

INVOCACIÓ

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
INVOCACIÓ

A tu t’invoco, petit germà meu sobre el teu llit de mort. Tirat a sobre, allí deixat, embolicat en draps i més draps i petits vestits de nounat i plorant sempre. Tan petit. Tan allargassat i petit. Ros com el sol, absurd com les coses que es mouen entre dues fronteres i fan dubtar de tota realitat. Fràgil com el gel que cobreix el llac i no pot suportar ni el pes de l’au migratòria pocs segons. Blanc i trist, com si algú hagués deixat dins seu una llarga condemna. Tímid i poruc animal humà que vas néixer amb l’alè de la mort a templa i templa, fins que te’n vam poder arrencar, a tu t’invoco!
Clínica del Perpetuo Socorro, Lleida.

Dolors Miquel
Ictiosaure
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quin poema més dolç i trist... Aquests peuets m'han arribat al cor i m'han fet pessigolles !
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La tristesa com a part de la poesia. Però quanta destil·la el poema!
Gracies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada