EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 13 de desembre del 2019

[A SOTA TERRA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
A sota terra les dents
grinyolen en silenci.
El perfum de les flors
destil·la la memòria
de la saba i el corc.
L’udol dels trens
pernocta en la llunyania
mentre despunta un somni
que descansa en el desgel.
I rodola l’aigua com les veus
que traspuen les frontisses.

Conxita Jiménez
El cant dels mol·luscs
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Fins i tot del metro se'n poden fer poemes...Tot i que és una mica difícil que les dents dels trens grinyolin en silenci!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Si fem poemes al metro tindran el ritme del sotragueig.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada