VAIG PELS CARRERS ESTIMANT PROSTITUTES…

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VAIG PELS CARRERS ESTIMANT PROSTITUTES…

Vint flors brodades amb constància, 
entre cançons i puntes de coixí, 
fins a la darrera claror del dia, 
quan les cavalleries es recullen, plegades.

Vint flors sostretes als esguards 
cobejosos del sexe jove esclatant, 
entre el cant dels grills i l’ombra 
trontollant de l’òliba que s’amaga.

Els teus vint anys han estat 
vint salvatges flors, avui collides 
per libar-ne el nèctar a la bresca 

del luxuriós eixam ciutadà. 

Francesc Parcerisas

Vint poemes civils

Ed. Ariel, 1967

Més sobre l'autor, ací

MAGNÒLIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MAGNÒLIA

L'esclat de la magnòlia a la posta,

fregant el voraviu sensible de la llum,

afina la blancor del món obscur.

El color blanc

impulsa allò passat al temps present:

projecció del somni en el món dels vius.

La ment reprèn un moviment de màquina,

s'accelera el batre rítmic del cor:

dos cossos nus s'entrellacen a l’ombra

que, tot fluint de l'arbre,

submergeix, lentament, les runes del jardí.

Antoni Tàpies-Barba

Matèria dels astres

Edicions 62, 1992

Més sobre l'autor, ací

UN ART DIÜRN

(J. L. David: La mort de Sòcrates)

UN ART DIÜRN

a Norman MacCaig

El dia que havia de prendre el verí

Sòcrates va dir als seus amics que s'havia passat el dia escrivint:

posant en vers les faules d'Esop.

I això no pas perquè Sòcrates apreciés el seny

i defensés la vida sotmesa a examen.

La raó era que havia tingut un somni.

De Cèsar, per exemple, o d'Herodes, o Constantí,

o de qualsevol dels nombrosos reis shakespearians

que al final esclaten com si fossin rescloses

sota les quals jeuen submergits els paisatges originals

que han d'aparèixer de nou abans de les escenes mortals —

ens en podem creure els somnis crèduls.

Però amb Sòcrates és més difícil. 0, si més no,

fins que explica als amics que el somni se li ha repetit

al llarg de tota la vida, reiterant-li una ordre:

practica l'art, art que fins en aquell moment

ell sempre havia cregut que es referia a la filosofia.

Feliç, doncs, l'home amb aquest do natural

per practicar des d'un bon principi allò escaient —

la poesia, posem per cas, o la pesca; que no somia de nits;

i que té paisatges ben submergits que s'enlairen i passen

com la llum a través de l'ull de la ploma o de la canya de pescar.

Seamus Heaney

La llanterna de l'arç

Edicions 62, 1992

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Francesc Parcerisas]

[SI EN LO MAL TEMPS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Si en lo mal temps la serena bé canta,

jo dec cantar, puix dolor me turmenta

en tant extrem que ma pensa és contenta

de presta mort; de tot l'aldre s'espanta.

Mes, si voleu que davall vostra manta

muira prop vós, hauran fi mes dolors:

seré l'ocell que en llit ple de odors

mor, ja content de sa vida ser tanta.

---

Si en el mal temps la sirena bé canta,

jo dec cantar, que el dolor em turmenta

fins a l'extrem que la pensa es contenta

de morir ja; de tot l'altre s'espanta.

Però deixeu, davall la vostra manta,

que muira amb vós, i no tindré dolors:

seré l'ocell que en un llit ple d'olors

mor, ja content que la vida ha estat tanta.

Joan Roís de Corella

Perills d'amor

(Versió d'Eduard J. Verger)

Ed. Barcino, 2013

Més sobre ambdós, ací i ací

FEM VIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FEM VIDA

Calla, no cal que diguis res,

només escolta, observa, sent.

Surt al carrer, fes vida,

escapa't de la presó de tu mateix.

I entre escriure o no escriure,

mira de viure poèticament.

Manel Vallés i Arín

Sal negra

Edicions del Sud, 2019

Més sobre l'autor, ací

BALADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BALADA

At night, alone, I marry the bed

ANNE SEXTON

Avui has llegit en una veu tan alta

“at night, alone, I marry the bed”

que has creat un oblit, persiana verda

tallant-te el pas dels reflexos del vidre

sobre la pell fràgil de la memòria.

Albire el far, alone, de cada port,

d’on ixen els vaixells a les ciutats

que mai coneixerà més que pel nom

i enyore el nom que enyora i imagine

olors que s’imagina que l’envolten.

Entreveig els acords de la balada

sentida hui en una veu tan alta

remoure’s contra l’aigua del seu llit

on tornen els vaixells de les ciutats.

Àngels Gregori i Teresa Pascual

 Herències

Perifèrics Edicions, 2011

Més sobre les autores, ací i ací

CADENA TRÒFICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CADENA TRÒFICA

En veure’t,

                   els ulls se’m van agenollar.

Les paneres de la gana,

els càntirs de la set,

quins xiscles.

Amb urgència,

qualsevol tàctica valdria:

el riure de les hienes, la xerradissa

dels lloros, les llàgrimes de cocodril,

el camuflatge dels camaleons,

la boa, que s’ho empassa tot,

de la flor carnívora

la llengua de vellut.

                                La natura és així:

res ni ningú s’escapa, en la cadena tròfica,

d’un depredador.

A voltes, en els besos,

topen les dents.

Manuel Forcano

A tocar

Edicions Proa, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

[LA NATURA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La natura

avui

ens vol morts,

gela tota veu

sense recer.

Al teu costat

només creixen

altres ulls.

Lucia Pietrelli

V

Jardins de Samarcanda, 2016

Més sobre l'autora, ací

FULLES DE TE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

詩

El lector és un rellotge d'arena,
l'arena és el poema que llig.

Jesús Giron Araque

El bosc de bambú

Viena Edicions, 2019